Centenari enric valor

dissabte, de febrer 21, 2009

la vaga de tuasa


Hi ha dos planos de discussió sobre la vaga de tuasa que tenen un nexe d'unió que es el mal anomenat "enfado" del usuari.
Primer, no esta de mes dir que TUASA es una empresa privatitzada pels socialistes en el final de sanus com alcalde d'alcoi.Cal recordar que aquesta es va produir amb una serie de condicions en la que es estaben les seguents:
Millora dels autobusos, reduint la antiguetat dels cotxes i fent que foren accesibles a persones amb problemes de movilitat.
Tikets electronics i bonos que permeteren trasbordaments.
Comarcalització del servei, una linea que arribara als pobles del comtat, muro i cocentaina, i un altra linea que anara als pobles de la foia de castalla es a dir castalla, ibi, onil.
Tothom suposava que en mans privades la gestió seria mes eficaç i seriosa.
Pero a passat el seguent:
Els autobusos no son accesibles i tenen antiguetats que son un perill evident.Alguns autbusos es evident que han estat funcionant a alacant i es veu en els cartells que ni siquiera han estat retirats.
No hi ha comarcalització del servei i no sembla ser voluntat de la empresa ni dels ajuntaments.
El nombre de usuaris ha baixat escandalosament provocant deficits que son asumits de manera extranya per part del ajuntament d'alcoi.
On estava la esquerra alcoiana i el ecologisme quant privatitzaren el servei?
Tot aço deuria de provocar indignació per part dels usuaris pero ves tu per on l'unic que provoca furia i rabia es una petita vaga feta pels treballadors de tuasa per demanar que els hi faciliten la llista de descansos que tenen anualment.
No cal dir que el famos piquete anti-vaga s'ha possat en marxa, la premsa sedanista ja apreta, els politics de esquerra del nostre poble titubejen i el ecologisme calla.
Davant tota aquesta historia els sindicalistes de tuasa es senten soles i quant parlen davant la premsa ho fan amb por.Quant pujen a conduir els autobusos senten el despreci dels usuaris i alguna amenaça mes o menys clara.
Que lluny estan aquells temps en els que valors com la solidaritat entre els treballadors feia que tots estiguerem en el mateix vaixell i que la desgracia de uns fora la desgracia de tots.
Si.Ho torne a dir la faena es una desgracia.Cal deixar els complexos judeo-cristians.No es gens natural regalar hores de les nostes vides a altres persones a canvi de quatre duros.
salut