coses soltes del mon salvatge en el que tenim la sort de viure i alguna amargura oculta
Centenari enric valor
dissabte, d’agost 07, 2010
video de la festa de super partidor.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Hola dimoni; quant de temps, si fill jo també adorne currículums, però en realitat res del que possa deixa de ser cert, jo vaig ser un dels que va gestionar l'agenda cultural del Panical, d'alló de l'assamblearisme podríem parlar de cara a unes birres si tingueres ganes de mostrar la teva cara i tal. Ah! deixam dubtar de la teva inocencia tant com de la meva inteligéncia, no me seas modesto.
El programa de radio va acabar fa temps, després de 70 programes, 52 semanals, un es queda sense res que dir. Hem fet alguna entrevista a alguna gentola i estic preparant alguns més musicals, amb el temps pot ser tornem por los cerros a fer algún dels altres, però no se sap. Hey, igual podría possar açò al CV!!!
Per cert, entendràs que no publique el teu comentari donat que no té res que vore amb el tema de l'entrada del blog, tampoc espere que publiques aquest.
Hola jordi, Be.Vale. Si tu ho dius jo puc tenir la suficient imaginació per creure en el que dius. En el panical hi habia gent que presumia de moltes coses, de assembleari per exemple. No renuncie a parlar cara a cara amb tu del que tu vullgues. No pense borrar el teu comentari.Es molt inteligent i gens inocent que son caracteristiques mes teves que no pas meves. Pero gracies.Es tot un plaer. dimoni de xiquet
Tots tenim un passat dimoni, jo he presumit de moltes coses: assamblearisme, antiglobaslització, despenalització del cannabis, feminisme, ... i tot allò del que tenía que presumir un membre del getho polític, que farem. No renegue del passat, ho varem passar bé i el temps possarà el que varem fer al seu lloc, si es que no ens ha possat ja, el que tinc clar es que varem cometre molts errors i que el discurs es pegava trompades continues amb la realitat que ens envoltava. Ara no em deixe convencer per grandiloquencies colectives, es cert, jo vaig perdre la inocencia fa temps.
De vore'ns, ja saps, lloc i data i prou, però no ho publiques al blog que no vullg públic, jejeje.
3 comentaris:
Hola dimoni; quant de temps, si fill jo també adorne currículums, però en realitat res del que possa deixa de ser cert, jo vaig ser un dels que va gestionar l'agenda cultural del Panical, d'alló de l'assamblearisme podríem parlar de cara a unes birres si tingueres ganes de mostrar la teva cara i tal. Ah! deixam dubtar de la teva inocencia tant com de la meva inteligéncia, no me seas modesto.
El programa de radio va acabar fa temps, després de 70 programes, 52 semanals, un es queda sense res que dir. Hem fet alguna entrevista a alguna gentola i estic preparant alguns més musicals, amb el temps pot ser tornem por los cerros a fer algún dels altres, però no se sap. Hey, igual podría possar açò al CV!!!
Per cert, entendràs que no publique el teu comentari donat que no té res que vore amb el tema de l'entrada del blog, tampoc espere que publiques aquest.
Salut, sempre és un plaer.
jordi
Hola jordi,
Be.Vale.
Si tu ho dius jo puc tenir la suficient imaginació per creure en el que dius.
En el panical hi habia gent que presumia de moltes coses, de assembleari per exemple.
No renuncie a parlar cara a cara amb tu del que tu vullgues.
No pense borrar el teu comentari.Es molt inteligent i gens inocent que son caracteristiques mes teves que no pas meves.
Pero gracies.Es tot un plaer.
dimoni de xiquet
Tots tenim un passat dimoni, jo he presumit de moltes coses: assamblearisme, antiglobaslització, despenalització del cannabis, feminisme, ... i tot allò del que tenía que presumir un membre del getho polític, que farem. No renegue del passat, ho varem passar bé i el temps possarà el que varem fer al seu lloc, si es que no ens ha possat ja, el que tinc clar es que varem cometre molts errors i que el discurs es pegava trompades continues amb la realitat que ens envoltava. Ara no em deixe convencer per grandiloquencies colectives, es cert, jo vaig perdre la inocencia fa temps.
De vore'ns, ja saps, lloc i data i prou, però no ho publiques al blog que no vullg públic, jejeje.
Un plaer, ja saps.
Salut; jordi
Publica un comentari a l'entrada