Despres de una llarga enfermetat ha mort Manuel Fraga.
La premsa va plena de articles mes o menys elogiosos amb la figura de aquest senyor.Els que li tiren floretes diuen que Fraga fou clau per a la arribada de la democracia a espanya, que fou un senyor honrat que no tenia ni un xavo i que tenia un humor propi dels veins i veines de galicia.
Aquells que estan en contra de la figura de Fraga recorden que fou ministre i alts carrec amb Franco.Que de aquella etapa queda la signatura del afusellament de julian grimau (membre del pce) i la brutal carrega policial en Vitoria durant una vaga de treballadors.Tambe li recorden moltes frases fora de to durant la epoca democratica.
Es evident que Fraga no fou un santet.Va viure el franquisme i es va beneficiar de ell.I va fer alló que es podia esperar de un funcionari de una dictadura.En la epoca democratica va exposar un discurs propi de la dreta espanyola.Ja sabeu, molta bandereta, molt capellà i bisbe i una relació estreta amb el capitalisme i amb el que queda de la societat feudal a andalusia i altres parts.
Va ser diputat, eurodiputat, president de galicia i alt carrec a alianza popular i al partit popular.El tema de galicia es sempre curios.La esquerra sempre diu que si fraga guanyava les eleccions era per la altisima abstenció dels gallecs.Quant van guanyar el psoe i el bng sembla que aquesta circumstancia no es va donar...vaja tela...Ja m'agradaria saber mes de galicia.Deu de ser un poble curios.En plena epoca de euforia autonomista els gallecs anaven a votar per referendum el tema autonomic i que fan fer aquestos senyor? Doncs es van abstenir en massa mostrant una total indiferencia a la questió regional.A part d'aquestes bobades sociologiques meves sembla evident la alta presencia de un caciquisme que deu estar molt agrait a fraga.
A mi sempre em quedara la curiositat de saber qui va financiar alianza popular quant la van fundar.El finançament dels partits politics sempre m'ha causat interes.Supose que alli es on esta de veritat el poder politic.
La historia posara a cada u en el seu lloc.Cada dia es fa mes evident que la famosa "transició democratica" fou una simple adaptació del franquisme a la democracia capitalista.Uns petits retocs per a fer posible aquella frase que diu:"que tot canvie per a que tot contiue igual".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada