I ja toca "solidaritat".
Que es aixó de la "solidaritat"?
Podem dir que es un sentiment de empatia envers la gent que pateix situacions injustes com es per exemple la pobresa.
La pobresa en una societat capitalista com la nostra no es pas una casualitat historica.Es el resultat de aplicar amb tota la intensitat a les persones la brutalitat de un sistema que afavoreix la mala distribució de rendes.Deixant a determinats elements amb molts diners i altres no.
La crisi del sistema ha deixat a milers de persones sense faena i amb molt poques perspectives de futur.El present en el que viviem era ple de consumisme compulsiu i el nostre present es ple de incerteses.
La epoca de nadal es epoca de "solidaritat".Es comú pensar que en una epoca del any com aquesta la nostra societat no pot imaginar a moltes persones que no puguen celebrar el nadal "tipic" amb abundancia de menjar i abundancia de consum destinat al regal de nadal i reis.
I es per aquest motiu que apareix a la societat alcoiana gent que (normalment amb bona voluntat) fan esforços per "concienciar" a tots i totes de la pobresa i per a que fem un donatiu (ja siga en menjar, ja siga en diners) per fer millorar la situació global i fer sentir que som gent bona i caritativa.
Ah....caritat.Aquesta es la paraula.CARITAT.
La gent de esquerres sempre ha parlat de justicia social.Perque la justicia social es la que redistribueix la renda de la totalitat de la societat i impedeix que les diferencies siguen tan grans.
La gent del grup de teatre la dependent ha pensat aquest any fer del tirisiti un treball solidari que consisteix en que cada xiquet/xiqueta que va a vore el teatret porta algo de menjar.Expliquen que a part del gest solidari fa que la gent menuda siga conscient del mon en el que viu i que quan siga major es comporte de millor manera que no pas actualment.
El menjar va a parar a la gent de caritas.CARITAS es una organització social de la esglesia catolica.No es millor ni pitjor per representar la cara solidaria de la esglesia.
La gent de la dependent ha defensat aquest model solidari en premsa i amb algun video com aquest que jo penje al bloc.
La gent de la dependent deuria pensar que aquestes idees han de tenir una finalitat mes ambiciosa que no pas la de la pura i dura caritat cristiana.
Tambè tinc la impressió de que aquesta bona gent mai ha patit fam ( jo tampoc) i no son conscients de com de dur es patir cada dia per eixir endavant.I que en el fons una certa frivolitat tambe hi es present.
En tot cas, respecte la iniciativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada