Centenari enric valor

dilluns, de setembre 17, 2012

una migdiada trencada

Un dia qualsevol arribes a casa despres de treballar.Dines i tens aquella modorra que en el meu cas soluciones amb una migdiada de mig hora (abans deiem els alcoians "siesta" pero no cal molestar als filolegs).Estas alli tombadet tan a gust i molt a prop de entrar en algun somni interesant i de sobte RINGGGGG......el telefon et torna a aquest mon.Contestes i una veu sudamericana et diu:
Buenas tardes.¿Es usted el titular de este numero de telefono?
I contestes que si.
I sense donar-te massa temps a pensar la xicona et diu que com ets un client estupendo la companyia telefonica et vol fer una oferta meravellosa.Amablement li dius que no t'interessa aquesta oferta i que ja t'han telefonat aquest mes 6 vegades mes amb arguments semblants i els has contestat el mateix.
La xicona comercial sense saber que dir et dona les gracies i et diu adeu.
La conversa, amb sort, dura cinc minuts.
I penses....i si torne a al que estaba fent? es a dir, a dormir?
I quant comences a pegar la becadeta toquen al timbre de casa.
Una xicona molt guapa que diu que treballa per iberdrola em diu que esta anant per les cases per vore si estan tarifant com toca i per si alguna personeta vol acollir-se a la oferta de aquesta magnifica empresa.
La tia no para de somriure i em diu que li done la factura.En altre cas li haguera dit que jo no li done la factura ni "loco" pero aquell somriure i aquells ulls fan que jo home debil li done la factura i el que hem demane.
Ella mira la factura i em diu que esta be i em pregunta si estic interesat en tenir gas a casa.Amablement li dic que no vull pero que si algun dia vull gas li demanaria a ella directament.Somriu.Es despedeix i marxa amb un    suspir masculi darrere de ella.
Entre una cosa i altra no em deixen dormir i acabe per eixir al carrer.I pense en lo desesperat que estan les empreses per vendre el que faci falta!