Centenari enric valor

dimarts, de desembre 18, 2007

Els catalanistes a cuba


El contingut d'aquesta carta és TOTALMENT confidencial Companyes i companys del CEN de la JNC, Us escrivim aquesta carta per retre-us comptes i explicar-vos amb profunditat el viatge a Cuba de la JNC que tant ha donat de què parlar mediàticament. Som conscients que alguns de vosaltres podeu estar desconcertats o fins i tot enutjats pel secretisme que ha envoltat aquest projecte de l'àrea de política europea i internacional. En qualsevol cas crec justificat que a hores d'ara us pugueu estar plantejant la següent pregunta: com pot ser que com a membre de la direcció nacional de la JNC desconegués per complet la que ha esdevingut una iniciativa amb tanta projecció i ressò mediàtics? (des del Washington Post, Reuters o Euronews a la TV dels Pirineus!).


La resposta, i em permetreu que iniciï així aquesta carta informativa és senzilla de contestar. El factor que sempre vàrem primar i prioritzar des de la part promotora i organitzadora, més enllà que elles (les activistes catalanes) en un moment donat i voluntàriament optessin per posar-se en risc mitjançant una estratègia d'exposició mediàtica, fou la seva seguretat. És per aquesta raó que vosaltres no en vàreu ésser coneixedors fins al moment que sabíem que les agències començaven a parlar-ne i us vàrem informar immediatament. La voluntat dels promotors de la iniciativa és que aquesta carta aclaridora pugui atenuar part del vostre enuig, que altrament considerem en part justificat donada la transcendència de l'acte.


La idea del projecte inicial me la va suggerir el nostre responsable de l'àrea de política europea i internacional, Jordi Ricart, ara fa gairebé un any. La línia que ell ha promogut, amb molt encert, de donar oportunitats a la militància i als dirigents de la JNC per tal que puguin participar i liderar diferents projectes internacionals també la vol íem traslladar a Cuba i als projectes de cooperació política.


Hi vàrem estar donant voltes i a finals del mes de juliol, en el marc d'una visita que vaig fer a Washington, vaig concertar tot un seguit de reunions amb fundacions, think tanks i grups de suport de l'entorn del Partit Demòcrata i Republicà dels Estats Units. Si recordeu no vaig participar en la darrera escola d'estiu en motiu d'aquesta visita. Una de les reunions amb un dels think tanks més importants de l'àmbit de promoció de la democràcia i drets humans, i un posterior sopar al Steak House del Connecticut Avenue amb Dupont Circle (em permetreu que utilitzi alguns recursos literaris J) ens varen permetre tancar un pre-acord amb aquest think tank per tal de desenvolupar conjuntament aquest projecte a Cuba. En efecte, en aquell moment vàrem parlar de recrutar unes 40 dones activistes liberals europees (vinculades, per tant, al LYMEC) que desenvolupessin un projecte de suport al col·lectiu dissident de les Damas de Blanco que havien guanyat el premi Sajarhov de la Unió Europea l'any anterior, i sobre les quals teníem un interès particular de donar difusió a la seva causa.


El projecte es va gestar en una segona reunió que vàrem celebrar a París a mitjan de setembre la part promotora (un nord-americà, una argentina, una sueca i un servidor - dues fundacions i jo com a president de LYMEC). Allí vàrem delimitar les competències, el profile, el pla de ruta i la descripció del projecte, així com una part molt important: el pressupost. Heu de saber (i vull que quedi molt clar després de la rumorologia que s'ha generat al voltant d'aquesta qüestió) que ni la JNC ni CDC han invertit un sol Euro en aquest projecte. No perquè cregui que no ho haguéssim pogut fer, sinó perquè crec que ja que s'ha fet un exercici de fundraising totalment extern és important que se sàpiga.


A partir d'aquí, amb el projecte envestat, vam seleccionar, tot informant-ne prèviament el nostre secretari general, la Francina Vila i la Laura Costa com a portantveus de les dues cèl·lules principals del projecte. La raó per les quals les vam escollir a elles (i també vull que aquesta qüestió sigui aclarida d'una vegada per totes) és simplement perquè són els dos càrrecs femenins institucionals més importants que s'asseuen a la direcció nacional de la JNC.


Elles s'incorporen al projecte a principis de novembre tot participant en una reunió a principis de novembre a Estocolm en la qual durant gairebé tres dies vàrem articular l'entrellat de tot el viatge. A partir d'aquí elles varen seleccionar els altres components del viatge atentent-se a criteris de representativitat territorial, funcional i polític, i varen conformar les dues cèl·lules que després han liderat la visita. La participació d'en Jordi Cuminal i la Núria Ferrer, que en aquests moments estan tornant de Cuba (s'han fet públics els seus noms al matí d'en Josep Cuní un cop ja eren a l'avió. Tenia un SMS d'ell a les 4 de la matinada confirmant-me que ja estaven a l'avió), respon a la necessitat de designar dues parelles (una de catalana i una de sueca) que actuaven d'observadors i es limitaven a descriure, sense participar-hi, el desenvolupament de les activitats públiques de diumenge (la que ha sortit recollida en fotos a tots els mitjans de comunicació) i la del dilluns que no va arribar-se a celebrar mai amb la participació de les nostres activistes perquè ja havien estat retingudes als seus respectius hotels.


Amb tot, en les darreres tres setmanes vàrem reunir els 10 integrants del projecte en dues ocasions (dos diumenges a la tarda) a la seu de la JNC per tal de formar-los i donar-los tota la informació que podien conèixer i necessitar. Les activistes eren conscients de tot el risc que corrien, se les va formar per fer front a un interrogatori, en els diferents protocols establerts (comunicació, seguretat,...).


El darrer dilluns a les 5.45 de la matinada (AM) el meu telèfon mòbil sonava. Era la Francina que ens informava que la cèl·lula catalana (G1) i la cèl·lula catalano-sueca (G2) havien estat retingudes a l'hotel, i se'ls havia retingut el passaport, el visat i el bitllet de tornada. Començaven 24 hores molt, molt difícils J


Aquest és el relat que completa la primera part del projecte (promoció, concepció i desenvolupament dels preparatius). La segona part que és el desenvolupament del projecte la deixem perquè les protagonistes de l'activitat ens la puguin explicar amb pèls i senyals.


En tot cas, permeteu-me en nom dels promotors fer uns agraïments molt sentits a persones que han col·laborat molt directament en el desenvolupament final del projecte, en la seva darrera fase:


1/ En primer lloc, i com no podia ser d'altra forma, als integrants de les diferents cèl·lules perquè foren ell/elles els qui es varen arriscar duent a terme una activitat que mai no oblidaran i de la qual ens fan sentir molt orgullosos: donar a conèixer la causa de la dissidència cubana i contribuir a explicar que el règim cubà és un règim totalitari, estalinista i feixista que assassina i viola els drets fonamentals d'una població. Gràcies, doncs,
a la Francina, la Laura, la Marga, la Jordina, la Meritxell, la Raquel, la Sara i la Cristina. Gràcies també a en Jordi i a la Núria per la seva valentia, i sobretot paciència.


2/ En segon lloc, agrair a en Jordi Moreso la seva professionalitat a l'hora de gestionar tota la "crisi" comunicativa des de dilluns al matí, en la que segurament ha estat l'oportunitat mediàtica més gran que ha tingut mai la JNC en la seva història, si més no des del 1996 en aquell Consell Nacional del partit que es debatia sobre la investidura del primer govern de JM Aznar. També en Gerard Figueres per la seva direcció organitzativa del retorn de les activistes i la gestió de la crisi i el suport de la Meri Planas.


3/ En tercer lloc, agrair també la Sílvia Cànovas, una de les millors professionals que té el partit, pel suport que ens va donar i pels ànims que em va donar personalment en moments difícils per la responsabilitat que assumíem. I com no la Cesca Domènech pel suport logísitic, mediàtic i personal.


Crec que aquesta carta us ajudarà a dirimir alguns dels dubtes que pugueu tenir, i a entendre per què no podíem parlar-vos-en amb antelació. Us vull comentar que tant en Carles Llorens, en Marc Guerrero, en Jordi Xuclà, com en Carles Campuzano n'estaven al corrent per les seves diferents responsabilitats, i varen contribuir a activar el MAE i l'Ambaixada a Cuba.


Us deixo amb el Washington Post!!!!!! És fantàstic:-)




http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/12/10/AR2007121002265.html
Atentament,
Roger