Centenari enric valor

dissabte, de desembre 03, 2011

Ai la censura ai la censura....


Els fets.
El diari ciudad de alcoy ha publicat en la pagina de opinió dels lectors una nota en la que es comenta que el col·laborador i critic cultural Josep lluis segui rico ha decidit abandonar la cita setmanal que tenia amb els lectors d'aquest diari.
La decisió la ha pres despres de vore com els seus articles eren "retocats" per la direcció del periodic.
Josep lluis segui rico porta uns anys a alcoi fent aquesta feina de critic cultural el periodic ciudad.Ho fa  com qualsevol critic.Un dia deixa content a uns.Un dia deixa enfadat a altres.La critica cultural no deixa de ser una visió molt particular de una persona amb les seves manies i bobades.
Aquest senyor ha tingut ( que jo recorde) dues topades per el seu treball critic.Uno fou amb la gent de la unesco i un altre amb la gent de la companyia teatral La depedent.Tan en el cas de la unesco com en la cas de la depenendent es destacable la virulencia amb la que aquestes dues entitats culturals de la ciutat reaccionaren davant els comentaris de josep lluis.Li han acusat de tot lo mes roin que es pot acusar en un poble beato com el nostre.Que si beu molt, que si arriba tard a les funcions culturals, que si açó que alló i qualsevol burrada que pugau imaginar.
Acceptar amb elegancia les critiques i asumir allo que es puga asumir es una cosa normal en qualsevol societat madura.Al nostre pais si algu en diu alguna cosa dolenta de la nostra feina treien la destral per tallar caps (literalment vull dir).
Fins i tot li van crear un grup de facebook on donaven barra lliure per insultar amb mes o menys elegancia.
Tota aquesta historia ha desenvocat en el final de la relació entre el ciudad i josep lluis segui.El director del ciudad ha decidit i aquesta ha estat la seva decisió.La gent del ciudad pot parlar de que aquest fet no es estrictament censura.Jo simplement dic que si a algun col·laborador de un periodic li diuen el que te que escriure i li posen limits o simplement li presionen per a que es porte be amb alguns elements de la nosta societat .Nomes te un nom aquesta actitut:Censura pura i dura.
Jo no he tingut entre les meves lectures preferides els articles d'aquest senyor pero em fot molt que a aquestes altures determinats senyorets i senyoretes de la cultureta alcoiana indiquen amb el seu desfici habitual qui es bo i qui es dolent.

8 comentaris:

Osukaru ha dit...

A cas t'extranya aquest comportament de un periòdic com "Ciudad"?. Com a exemple de periodisme, en general, em sembla una vergonya. I em sap mal per alguns dels que treballen allí...

dimoni de xiquet ha dit...

A vore....el ciudad jo per experiencia se com funciona i en fi....que tenim que fer!!
A mi el que mes em sorpren es la actitut hostil per part de un sector molt concret de la cultura alcoiana que se sent molt ofesa per una critica en un diari local.
Preferirira un col·lectiu cultural amb una miqueta mes de sabiduria i de saber encaixar els cops de la vida.
Pero tenim el que tenim.I com a poble els tabus i els complexes son tan grans...
Gracies per la visita i el comentari.
dimoni

Judith ha dit...

Encara que desconec el cas concret de Josep Lluís Seguí i per tant no puc opinar, una persona em va dir que havia deixat d'enviar cartes al Ciudad perquè després li les publicaven retallades i sense parts que ell considerava importants per al conjunt de les seues reflexions.
Un periòdic no pot ni deu fer aquest tipus de coses, ja que perd credibilitat.
Salutacions.

Osukaru ha dit...

El que diu Judith es deveres també. Hi ha tendéncia a "retallar" coses que els entrevistats diuen i despres com que no queden igual. Per un altra banda, i que havía oblidat dir abans, es que sí, estic d'acord amb el que dius de que a aquest poble en general li fa falta molt de esperit crític amb si mateixa i saber fer bon ús de les crítiques negatives. Sembla que només responen a les bones i això no hauría de ser així.

Anònim ha dit...

acostume a fer meues i compartir les opinions d'aquest blog. Però en aquest cas no puc. Aquest home és un impresentable amb totes les lletres, i la seua actitud estava arribant massa lluny. No em sabrà cap mal obrir el diari i no trobar la seua firma...

dimoni de xiquet ha dit...

A vore, anonim.
Tampoc es que el senyor segui i jo sigam amiguets eh..pero la esencia del que dic es que a mi em fot bastant vore com li retallen la llibertat de expressió a qualsevol persona.
I em va bastant vergonya vore com la gent de la cultura son tan exagerats quant algu els hi diu alguna critica.
En tot cas agraesc la teva visita i el teu comentari.Igual que el comentari de la judith i osukaru.
salut
dimoni

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

El que més sorprén d'estos casos és la impunitat amb què es produeixen. Li retallen articles i la cosa sembla tan natural. Si això passa al diari local com podem sorprendre'ns després de Canal 9.

Anònim ha dit...

Les crítiques culturals les entenc, de fet pense que són fonamentals per despertar un pensament crític. Però no estem parlant d'això, el senyor Seguí va fer una crítica que res tenia a veure amb la cultura, que no venia al cas i que podia fer, més enllà de ferir sensibilitats, molt de mal al negoci d'una persona, sí, el pà d'una família. I de forma totalment gratuita. L'actitud de Ciudad amb la resta de col·laboradores, si retalla o no, no la jutge en aquest cas. I la denuncie si s'ha produit. Però no en aquest personatge, que a vegades sembla que ha perdut el nord completament.

Moltes gràcies a tu, per tenir actualitzat un espai com aquest que convida al debat.