Festes 2009 no canvia res, tot es diferent

Doncs ja ha passat tot.
Han passat els capitans moros i cristians, el alferes dels contrabandistes amb el seu traje daurat i la seva navaixa ohh.
Han passat les declaracions de javier morales insinuant canvis que mai arriben.
Han passat les festes amb mes dones vestides amb el traje de la fila.Supose que saben que vestir el traje no vol dir pertanyer a la fila.
Han passat les festes en les que una favorita del capità cristià deia sense cap vergonya al canal nou que el mes al que podia arribar a la festa es a favorita del capità, estupendo, per a que tant rollo feminista oi que si?
Ha passat el embaixador turistic d'alcoi el senyor alvarez del manzano, sense pena ni gloria, com el senyoret madrileny que es.Ja vorem que guanya el nostre poble d'aquesta broma.
Han passat les festes en les que la guardia civil vigilava el alardo per si de cas els alcoians amaguem polvora per altres finalitats.Que ves tu a saber que poden fer aquestos alcoianets tan anarquistes i rojos que son en epoca de crisi.
Han passat les festes de la crisi i encara que es pot dir que s'ha notat un poc el cafe licor i les gambes han volat per les filaes com a les millors epoques.
Han passat les festes a les que el turisme ni s'ha vist ni se li ha esperat.Per a que servia tan viatge a nova iork o a tokio? Per a res, per a fer un ensaio fora d'alcoi podrien anar a cocentaina com es feia abans, collons de gent!!!
Han passat les festes en les que el ajuntamen ha estalviat mooltisim en cohets i en dinars oficials pero en les que han gastat milers de euros en propaganda en les emisores de radio i en els periodics.Per a que serveix tanta propaganda i tanta felicitaciço al ciudad? Serveix per tenir contents als periodistes locals i per que no facin preguntes incorrectes.
Mentre a la ciutat cap projecte serios de futur i cap idea de com sortir de la crisi, xe quin poble!!!

el llimoner

EL LLIMONER



Assegut a l’habitació

és tarda de diumenge i a fora plou

perdent el temps sense res a fer

estic aquí esperant-te però mai passa res

les coses no canvien, i no sé per què



En el meu cotxe conduint

potser massa depressa

potser massa lluny

canviar d’idea seria bo

però segueixo esperant-te

i em sento tant sol

les coses no canvien i no sé per què



M’he preguntat mil cops per què

Ahir em parlaves i em parlaves d’un cel blau

però avui jo només veig llimones en un llimoner

i giro el cap amunt i avall

cap a un costat i cap a l’altre el torno a girar

però avui jo només veig llimones en un llimoner.



Hi ha un núvol fosc dins del meu cap

que em xucla l’energia, em té immobilitzat

m’hagués dutxat i hagués sortit

però em sento tant cansat que m’he ficat al llit

les coses no canvien i no sé per què



Aïllar-me està vist que no em convé

aïllar-me i quedar-me penjat del llimoner

vaig caminant pel desert

a on tard o d’hora he de trobar un oasi verd

i llavors que siguis tu qui es pregunti.



M’he preguntat mil cops per què

Ahir em parlaves i em parlaves d’un cel blau

però avui jo només veig llimones en un llimoner

i giro el cap amunt i avall

cap a un costat i cap a l’altre el torno a girar

però avui jo només veig llimones en un llimoner.

Hugo mas es censurat per l'ajuntament

Vaig a utilitzar un truc que gasta Tomas Gisbert al diari ciudad.El truc consisteix en dir coses que et conten pero en lloc de dir qui t'ho ha dit poses un seudonim graciós.Normalment Gisbert ho gasta per contar cotilleos del cd alcoyano.Cotilleos sense importancia i maldat.
Per cert, gran tipo el tomas gisbert.
Una personeta que anomenarem "el mocasin" m'ha contat aquest matí molt indignat que a hugo mas el ajuntament d'alcoi l'ha censurat i el impedeix presentar en concert el seu darrer disc.
He tractat de averiguar una cosa mes.
Resulta que hugo mas demana el espai de la casa de la cultura per presentar el seu disc i en primer moment el ajuntament diu que no.Despres el regidor canvia d'opinió i diu que si pero que no pagaran el preu del concert, la llum i altres coses.
Amb tot aço hugo possa el crit al cel i enceta una certa campanya a internet entre els colegues i coneguts.
Hugo mas es un bon alcoià i un music acceptable.Als seus concerts gaudeix de un bon grup de admiradors i admiradores.Mes admiradores el que resulta normal.
Jo supose que el que mes li fot a hugo es que el ajuntament no el contracti el concert.Supose que ell pensa que per el fet de ser alcoià el ajuntament deuria de contractarli de manera automatica.Es un argument una mica pillat amb pinces.
Jo soc persona de prejudicis molt automatiques i pensava que el fet de que hugo mas actues en una festeta del ciudad de alcoy el convertia en music proper al poder mediatic i en certa mesura al poder politic.
Aquest argument ha quedat desmuntat.
Espere que algu doni espai a aquesta excelent persona que es hugo mas i puga cantar lliurement.

versió del cartell de festes, aquest si que mola!!

senzillament, ara mateix

el cartell de festes com a simbol

Fa dies que tothom hi parla amb mes o menys intensitat sobre el cartell de festes que es penja a la porta del ajuntament d'alcoi i que sembla que es desde fa anys el que marca el principi de les festes del nostre honrat poble.
Es costum desde que el gran adrian espi comences la creuada del 22-23-24 sempre, discutir amb molta passió les qualitats del cartell, si el autor es alcoià o no, si el preu pagat es excesiu o no, si caldria fer un concurs o no, si el meu xiquet o xiqueta ho faria millor i amb menys diners, etc...
Jo que sóc tan ignorant que escric fatal i que tinc tants defectes em costa apropar-me al cartell i dir cap cosa interessant o important.
Fa anys el fet de possar el cartell passava inadvertit per a molta gent.Un dia t'alçaves i passave per la plaça i el veies i tampoc li donaves molta mes importancia.
Podria dir que el cartell nomes es un cartell no representa cap cosa mes que la festa.
Pero tambe es evident que el cartell reflexa els gustos i preferencies culturals i ideologiques del poder municipal.
Tambe podria dir que amb la deria de estalviar el poder municipal potser ha volgut estalviar un duret amb aquest horro.
El problema com fa tants anys que passa es la propia festa i la seva incapacitat de fer reformes que duguen a la mateixa a fer d'aquesta celebració col·lectiva un fet de debo col·lectiu que implique a molta gent, dones incloses i tant.
En aquest tema la solitaria veu de les dones de fonevol es confon en un paisatge dormit en el que la esquerra alcoina i els col·lectius solen passar de puntetes sense apenes fer soroll.
Paciencia.Ni la festa ni els alcoians canvien tan rapid.
Son tans anys manant i manant que fins i tot la seva ideologia dretana esta al nostre adn vital.

conferencia homofoba a la universitat d'alacant

el nou himne de festes

la festeta del diari ciudad

Una mala persona m'ha passat el dvd de la festa que va fer el diari ciudad fa dies per donar alló de la peladilla d'or i els premis a la dona, solidaridad i medi ambient.
La festa fou tan alcoiana i tan estupenda que el pobre alcalde de cocentaina quasi li dona un atac quant va sentir dels llavis del director del ciudad que cocentaina era el "extranger".
Era broma digue el senyor ramon, que va fotre un sermó insoportable mes propi de un pensionista que no pas de un home serio com ell.Jo tinc un vei de vuitanta anys que podria ser director del ciudad.Diu les mateixes coses carregades de alcoiania i estupidesa.
Els musics moises olcina, jacobo blanes i gregori casasempere ja son personatges de la cultureta del pp.Que si, que parlen valenciá i van de super progres pero es evident que s'adapten als que manen al ajuntament i a la generalitat.Qui mana, paga, ja ho sabeu.I si no ho sabeu es perque no voleu.La llastima fou no vore a joanfra rozalen fent algun espectacle teatral, ai rozalen que rojeras te has vuelto.
Ah, els premiats tots molt emocionats.Extranyament parlaven valenciá menys la directora de la escola d'art que parla en castellá.
Isabel clara simó sembla cada dia que passa mes catalana i menys alcoiana, tambe cal dir que se lin va un poc el cap.No es raro, a mi ja em passa molt.
En resum.Una festeta per guanyar diners, perque entre patrocinadors, el ajuntament d'alcoi per exemple i la gent que pagava entrada els del ciudad es podrien pagar un dinarot ben guapo.
Jo em pregunte de que viu el ciudad.Quasi no ven periodics als quioscos, poca publicitat...No se es un misteri.
Es nota que el seu director sap molt.

veins debils, sedano content

Habia promès que mai mès escriuria sobre col·lectius veinals i sobre les seves extranyes relacions amb el poder politic.
En diversos escrits he deixat clara la meva opinió plena de excepticisme al respecte i fins i tot he estat lo suficientment atrevit per ficar-me amb alguna familia que dirigeix col·lectius veinals desde fa anys i anys.
El cap de setmana ha estat festiu al barri del partidor en unes festes organitzades per la associació de veins i veines de aquest bonico barri d'alcoi.Ja deia joan francesc mira que els valencians som els millors del mon en montar aquestes coses.Amb quatre veins implicats i quatre litros de algun licor ja montem sarao i gresca, magnific!!
Pero les questions importants del barri continuen dormint en qualsevol calaix del ajuntament d'alcoi.
Es mes que evident que si les festes no passaren per st nicolau el barri haguera estat derruit del tot com han fet amb la part baixa del centre historic.Nomes la crisi ha salvat aquesta circumpstancia.
Families de etnia gitana mal viuen al carrer de st bonabentura, al carrer font del vidre hi ha dos edifcis en terra i un tercer que esta a puntet de caure i que per cert era el espai on estava el panical.
Mes avall esta el lloc on estaven els flares espai abandonat on afortunadament un grupet de joves han okupat i almenys fan alguna coseta digna.
El barri esta mancat de infrastructures.Totalment abandonat a la seva sort.
Els dirigents veinals presumeixen de exercir una participació que no sempre es visible.I els acords amb el ajuntament estan plens de icognites.
Es desconeix que es fara amb el carrer de st rafael i la vpo es una mentireta piatosa.
Per a que quede clar.
El problema no es que fulanito o fulanita siga president de la associació de veins de tal o pascual barri.El problema es que collons pinten les entitats veinals al nostre temps en una democracia que els partits politics pp-psoe dominen amb puny de ferro amb guant de seda.
Menos festa i mes reflexió.
Si es participada millor.

sobre policia i estudiants

La actuació policial contra els estudiants a barcelona ha plantejat diversos temes de discusió a catalunya.
Primerament s'ha parlat de proporcionalitat de la actuació policial.La paraula proporcionalitat es per si mateixa prou estrafalaria.Que seria proporcional? dues porrades per persona? quatre?
Durant les carregues policials els policies van atacar a diversos periodistes que estaven a primera linea i estaven identificats.Sonara lleig pero si no vols pols no vas a la era i aquests periodistes estaven en mig de tot el follo.A mes els policies mai voren testimonis a les seves actuacions.
Alguns advocats han demanat que els policies quant treballent deurien de portar un identificatiu per saber qui es qui i poder demanar responsabilitats.Els advocats deuen desconeixer el treball policial.Els policies ataquen als manifestants per despejar els carrers per garantir el ordre public i per espantar i aterrir als ciutadans que es pensaran dues vegades quant tinguen la tentació de fer efectius els seus drets democratics, es a dir, la policia reprimeix, no es res nou.
Sobre els estudiants.
Si uno vol fer una acció i sap que tindra de cara a la policia cal anar una mica preparat.Jo veia a les imatges nois que alçaven les mans davant policies de 1'80 amb porres i escuts esperant que aquestos al veurels desarmats i pacifics es fesin enrere i no els atacaren.Innocents...la policia es va donar palos a punta pala.
Si uno vol ser antisistema no pot esperar que el sistema li done besadetes, vinga que sou universitaris per favor...
Per ultim hi ha que sent vergonya al vore que el responsable de la generalitat es un antic comunista, joan saura.
Els vells recordaran el que varen fer els del psuc durant la guerra civil i com van masacrar als anarquistes.De un estalinista no es pot esperar res de bo.

Alcoi, un poble de sainet

Fa dies ha faltat en armando santacreu.
Armando es un home que de manera quasi genial va ser capaça de reflexar la societat alcoiana en el mon del teatre a traves del genere del sainet.No es que a mi el sainet m'apassione massa per sempre he pensat que aquest genere ha estat la unica sortida que han tingut els dramaturgs valencians per expressar la manera curiosa que tenim els valencians de viure.
Si armando hagues tingut la oportunitat de escriure a la nostra epoca haguera fet grans sainets de molts temes.El parking de la rosaleda amb tot aquell embolic de construcció il·legal i de desobedencia per part de l'ajuntament.
Podria fer algo amb les baralles del pp i del psoe.Baralles entre ells i contra els altres.Demostrant que la polica es prescindible.
Podria escriure sobre la associació de st jordi i tots aquells dubtes espirituals sobre si dona si dona no sobre si cal fer canvis en aquest tema o no.
I seria interessant que escriguera sobre totes les palles mentals de la esquerra alcoiana.Aquella esquerra que es vesteix de anarquista, socialista o nacionalista depenen del temps que faci.I que en ocasions treu en processó a ovidi montllor o a joan valls.
Pais de sainet, poble de sainet.

especulació urbanistica

Alcoi es un poble meravellos.
Resulta que fa uns anys la poca vergonya d'alguns industrials va provocar una crisi sanitaria desconeguda fins aquell moment.Tots els dies als noticiaris apareixia el nom d'alcoi associat amb el nom de legionella, enfermetat que fins aquell moment no sabiem ni siquiera si existia.
A valencia i a alcoi van intentar convencer a aquestes empreses que no cumplien les normes higieniques basiques per a que les compliren.Els hi donaren dinerets en un munt de subvencions.Despres els hi amenaçaren amb multes, multes que mai han pagat i mai pagaran.
I de sobte a una d'aquestes empreses li arriba la crisi i digue que si no es requalificaba aquesta empresa el futur de molts treballadors perillaba.El ajuntament amb el favor de ccoo va requalificar pensant que aquesta empresa es mudaria a un altre terreny dins d'alcoi i a part semblaba que es conseguia acabar amb la malaltia que tant ens hi preocupaba a tots.
Aconseguida la requalificació la empresa va tancar, va pagar als treballadors tot mentre el ajuntament feia un ridicul sonat.
Veient la experiencia un altra empresa de la nostra ciutat va pensar en fer el mateix.Pero no va comptar amb el favor del ajuntament desde el principi.
I ves tu per on la empresa montllor ha decidit que una manera de presionar es la de tirar als treballadors contra l'ajuntament per tal de apretar una miqueta.
Els cervellets economics del pais pensen que quant acabe la crisi hi haura oportunitat de negoci.Amb aquesta idea compren terrenets per especular amb el futur.
Pero aquesta crisi no es igual que les anteriors.Res sera igual.
Ni el sistema financer, ni el urbanisme.
Planificar el futur pensant en parametres del passat es bastant estupid.

dones i 8 de març

El diumenge es el dia de la dona treballadora.A banda de consideracions sobre aquesta costum de fer dies dedicats a fets, persones o santetes i santets, cal dir alguna coseta de com aquest dia es utilitzat per la dreta i per el poder.
En principi el dia 8 de març es el dia de la dona treballadora.Hom podria parlar de la situació de esclavatge de les dones treballadores arreu del mon.Ho tenen mes dificil per accedir al mercat laboral, cobren menys que els seus companys masculins, quant tenen xiquets o xiquetes veuen com es dobla les seves feines i son vistes amb sospita per els empresaris pel un suposat augment de baixes laborals.
Als paisos oocidentals aquestes son les desgracies que pateixen les dones pero als paisos del tercer mon les dones en diversos graus ocupen un paper secundari i merament utilitzat en la reproducció.
A casa nostra el poder vol passar de puntetes per les reivindicacions laborals de les dones i apostar per fer un 8 de març dedicat exclusivament en el maltractament contra les dones.Maltractament que ha produit un gran nombre de morts, en els casos mes extrems.
El terrorisme masclista i la discriminació laboral contra les dones son dues parts de de una mateixa moneda, el patriarcat.
El patriarcat es que domina el mon, el que esta extes en totes les ideologies.Esta al capitalisme, al comunisme i fins i tot al anarquisme.
El patriarcat esta en totes les religions.Religions que porten a les dones al ostracisme.
La situació podria portar a un gran nombre de dones a rebelar-se contra aquetes injusticies.Tranquils, el poder ja sap que lo que no es controla es compra i ja han domesticat a les dones i ja han formulat un feminisme que siga compatible amb el actual estat de les coses.
Jo no soc dona i no voldria donar aquella patetica imatge del home preocupat per les dones, aquella imatge tan paternalista.
A la faena estic rodejat de dones, soc fill de una dona, visc amb una dona i soc pare de una dona.
Cap cosa que li passe a una dona em resulta indiferent, cap cosa que li passe a un esser huma em resulta llunyà.
Autogestió i lluita.

una nova idea, la comarca

El actual alcalde que ja esta algo cremat de no fer res ha decidit treure un conill del seu sombrero:Comarcalitzar.
El desenvolupament de la nostra ciutat depen de determinats acords.Acords presos en reunions llargues que van fent-se mes i mes llargues i absurdes.I mentres tant s'acaba la legislatura, si volen mes els ciutadans que voten.Total acabaran votan com a borreguets el mateix i sense saber ni siquiera perque voten.
Despres esta la oposició que no sap exactament que dir sobre aquesta gran idea.Els del psoe miren a cocentaina amb por, els del bloc creuen que alcoi te algo que vore amb muro i que si es porten be arribara el dia del sorpasso i superaran al psoe i gobernanran a alcoi, pobres nois.
I que dir de paco agulló? Ell va mantenir un d'aquells debats absurds amb el regidor sanus que va servir per desesperar als periodistes i personetes que estavem alli.Vale que els de esquerra unida aposten per la participació i tot aixó, pero la fe que tenen en tot aquest rotllo es nauseabunda.
Del projecte de poligon de la canal no sabem res, del hotel de la font roja tampoc i el famos camp de golf esta dormint esperant la recuperació economica que acompanya a toca crisi economica.
A ibi i a molts pobles els poligons i zones industrials estan buidant-se, els hotelets de la montanya ja no son tan negoci com es podria imaginar, els pensionistes alemanys o britanics ja no venen al nostre pais a morir i comprar terrenets, el euro ens ha igualat molt.
Els empresaris del textil viuen de la permanent subvenció i del pelotaso urbanistic i somnien amb un pais esclavista com la xina, alli ni sindicats ni punyetes.Dins de prompte aci serem com a la xina, temps al temps.
Ningu te ni idea, ni sedano ni el punyetero dimoni de xiquet.

el capità dels bascos

maleit cancer

En els darrers dies he tingut dues topades amb la malaltia del cancer.
La primera fou la mort d'una companya de faena despres de cinc horribles anys que començaren amb un cancer de pit.Aquest fou estirpat en una operació que va compartar una dura terapia de quimioterapia.Mesos despres quant tot semblaba apuntar a una bona recuperació el cancer torna a apareixer en altra part del cos.En aqueta ocasió el fetge.Despres de dues pasades per el quirofan, la biopsia i la estirpació de la part cancerigena, va tocar mes quimio, toma!!
I fa uns mesos el seu ja debil cos comença a empitjorar a lo bestia fins que fa tres dies va tenir la sort de morir en pau.
Per a rematar la festa fa dos dies vaig vore al hospital a un amic que te un cancer al pulmó dret.Ha perdut els cabells, vint kilos i tota la il·lusió de la que presumia fins fa poc.Busca i desitja la mort mentre els metges li van fent la vida imposible.
Fa temps que desconfia dels metges, dels oncolegs, dels psicolegs i de qualsevol fulano que se li apropa venent-li la solució magica.
Estem a principis del segle vint i u i encara quant els metges parlen de cancer sembla que no tenen ni puta idea.No tenen cap compasió amb els malalts, els enfronten amb els familiars que no sempre es pregunten les consequencies de totes les mesures mediques i sobre tot mai pregunten al malalt que vol.
Tambe esta tota aquella quadrilla de lladres i poca vergonyes que aprofiten la ignorancia per fer bitllets, son basura i viuen com a senyorets.
Desitge una mort digna per al meu amic raul i espere que amb el temps aquesta maleida malaltia tinga alguna solució.

la vaga de tuasa

Hi ha dos planos de discussió sobre la vaga de tuasa que tenen un nexe d'unió que es el mal anomenat "enfado" del usuari.
Primer, no esta de mes dir que TUASA es una empresa privatitzada pels socialistes en el final de sanus com alcalde d'alcoi.Cal recordar que aquesta es va produir amb una serie de condicions en la que es estaben les seguents:
Millora dels autobusos, reduint la antiguetat dels cotxes i fent que foren accesibles a persones amb problemes de movilitat.
Tikets electronics i bonos que permeteren trasbordaments.
Comarcalització del servei, una linea que arribara als pobles del comtat, muro i cocentaina, i un altra linea que anara als pobles de la foia de castalla es a dir castalla, ibi, onil.
Tothom suposava que en mans privades la gestió seria mes eficaç i seriosa.
Pero a passat el seguent:
Els autobusos no son accesibles i tenen antiguetats que son un perill evident.Alguns autbusos es evident que han estat funcionant a alacant i es veu en els cartells que ni siquiera han estat retirats.
No hi ha comarcalització del servei i no sembla ser voluntat de la empresa ni dels ajuntaments.
El nombre de usuaris ha baixat escandalosament provocant deficits que son asumits de manera extranya per part del ajuntament d'alcoi.
On estava la esquerra alcoiana i el ecologisme quant privatitzaren el servei?
Tot aço deuria de provocar indignació per part dels usuaris pero ves tu per on l'unic que provoca furia i rabia es una petita vaga feta pels treballadors de tuasa per demanar que els hi faciliten la llista de descansos que tenen anualment.
No cal dir que el famos piquete anti-vaga s'ha possat en marxa, la premsa sedanista ja apreta, els politics de esquerra del nostre poble titubejen i el ecologisme calla.
Davant tota aquesta historia els sindicalistes de tuasa es senten soles i quant parlen davant la premsa ho fan amb por.Quant pujen a conduir els autobusos senten el despreci dels usuaris i alguna amenaça mes o menys clara.
Que lluny estan aquells temps en els que valors com la solidaritat entre els treballadors feia que tots estiguerem en el mateix vaixell i que la desgracia de uns fora la desgracia de tots.
Si.Ho torne a dir la faena es una desgracia.Cal deixar els complexos judeo-cristians.No es gens natural regalar hores de les nostes vides a altres persones a canvi de quatre duros.
salut

paco molina el ofici de ser sindicalista

Fa dies que a la premsa local el nomenament de paco molina com a secretari general de ccoo pv ompli pagines que son gaire be totes de elogi per la trajectoria del sindicalista i per el fet de esser alcoià.
Mes o menys es coneguda la trajectoria de molina en el moviment sindical.Desde finals del vuitanta ha tingut diversos carrecs de responsabilitat a ccoo i ja mai mes a tingut que treballar en el sector productiu.
Mes enlla del cas particular de molina seria interessant que els sindicats analitzaren un mica el fet sindical i com alguns dels seus dirigents acaben essent una mena de funcionaris ben pagats per subvencions gobernamentals.
No cal escandalitzar-se massa.Els sindicats no tenen uns comptes clars i tenen que sobreviure de ajudes dels goberns.Si aquestes ajudes influeixen en les actituts dels sindicats en allo que es diu el conflicte treball-capital s'hauria de vore.
Tornem al cas de ccoo.
Els sindicats tenen una jerarquia clara, en la que es troben organitzacions territorials i federals amb nombrosos alliberats, per sota els delegats i mes avall els afiliats.Tot aquesta historia es mou dins de una gran disciplina, recordeu que aquell que es mou no surt a la foto i es expulsat.
Les relacions entre patronal i sindicats en moltes ocasions son mes que sospitoses, i en algun cas sonat ha fet enbermellir galtes a ccoo.
I per acabar amb molina.
Molina es el exemple de un personatge que sense massa estudis arriba a la cuspide del sindicat.No es habitual.Allo habitual es el perfil de sindicalistes que han passat per universitats de economia i que volen comptabilitzar politiques liberals i politiques mes socials.Fidalgo es un exemple.
Mes prompte, mes tard, els treballadors ja aniran emancipant-se dels sindicats i del treball que es la veritable desgracia del nostre mon, el treball.

Sedano i la guardia civil

La polemica de la setmana ha estat la futura marxa del equip de transit de la guardia civil desde el quartel d'alcoi al quartel de ibi.Com sabreu aquesta decisio ha fet que el alcalde sedano reacciones de fora violenta front al portaveu del psoe alcoià frances.
Bona part de la ciutadania ha vist en aquesta reacció un exemple d'alcoiania, una defensa de allo que es nostre i que no pot marxar del nostre poble.
Be.
Caldria dir que mes enlla de la propaganda que sedano i els seus fan sobre el seu interes en fer politiques comarcals, quant toca determinats temes el alcalde sedano i els seus periodistes afins fan politica de campanar.Politica que no veu mes enlla de la realitat diaria del propi poble.+
Jo no tinc massa clar els criteris que fan que un poble tinga quartel de la guardia civil o comisaria de la policia nacional o policia municipal.
Pero vull entendre que si ibi te un bon quartel de la guardia civil i si ibi no esta massa lluny d'alcoi deuria de donar igual si els membres de la benemeritat estan aci o a 15 minuts d'aci.
Alcoi ha tingut en els darrers anys un augment de efectius de la policia i un cert augment dels efectius de la policia local.No trobe jo que siga necesaria la presencia de la guardia civil a alcoi.
Les baralles del pp de la provincia d'alacant esta al darrere d'aquesta disputa entre els ajuntaments d'alcoi i de ibi, i no hi ha mes a rascar.
Menys propaganda de comarcalització i mes politiques en defensa del territori.