Demà ja sabeu es dia de sant ovidi martir.
Ja fa molt temps va faltar el amic, el paisà, el cantant, ovidi montllor i mengual.
De la mateixa forma que molta gent deia que va estar present a la revolta del maig del 68 a paris hi ha molta gent que diu que coneixia un monto al ovidi, que van anar al seus primers concerts, que van pendre junts algun gotet i que fins i tot van anar al mitic concert del teatre calderon en el que li feien homenatge en vida.
Be.Paciencia.
El pobre ovidi va tenir una vida dificil en la que no va ser massa estimat per la gent del seu poble i per aixó vivia a barcelona.
La transició democratica va ser fet a base de oblits i estorbaba als nous amos.
En tot cas com animalet de alcoi que soc tambe aquest any tornare a treure en processó a ovidi montllor i a lloar les seves virtuts, que farem, soc dimoni i alcoià, redeu!!!
5 comentaris:
Sembla mentida com la gent ara torna cap a l'Ovidi i el lloa quan va passar els últims anys de la seua vida pràcticament arraconat.
El que podem fer és, com molt bé dius, recordar-lo.
A Ca les senyoretes d'Otos ja fa uns anys que s'hi celebra Sant Ovidi.
Salut i Terra
Quanta raó gastes, dimoni. Encén sentir les lloes de qui en vida el va ignorar, quan no directament putejar... Però la seua veu ens segueix sent insubstituïble; hui, i sempre. Salut!
No el vaig conèixer. No vaig assistir al concert homenatge en vida.
Sempre pense què diria l'Ovidi del que passa hui en dia en Alcoi.
Salutacions
Gracies per els comentaris.
Si un dia puc anire al homenatge de otos.
Publica un comentari a l'entrada