
La enquesta de població activa del darrer trimestre ha tornat a marcar un nou record en espanya i ha situat el nombre de aturats i aturades en quasi cinc milions.I aixó que aquesta enquesta ha estat "retocada" ja que la manera de confeccionar aquesta enquesta ha patit en la darrera decada diversos canvis de la mateixa forma que en la cifra de persones inscrites en les llistes del inem (serveis d'ocupació pulica) son exclosos aturats que estan fent cursos de formació.
Siga com siga la cifra de aturades de la EPA es molt alta.Com estem en eleccions tothom s'apunta a dir com es pot solucionar aquest problema tan greu.Rebaixes en les cotitzacions empresarials de tot tipus i nivell i sobretot la gamberrada del gobern zapatero de fer aflorar allo que es diu "empleo sumergido".El "empleo sumergido" mes o menys representa una quinta part del producte interior brut del pais i a determinades zones com la nostra es tan tradicional com les festes de moros i cristians.
Qui no coneix un talleret un fan llençols, mantes o qualsevol peça de roba de manera il·legal?
Qui no sap de un manya, un mecanic o un pintor que treballen sense estar donats de alta com autonoms i sense cap garantia sobre la feina que fan?
Els inspectors de treball i hisenda viuen en el seu mon super-estupendo en el que no volen mullar-se massa i en moltes ocasions es mes que segur que guanyen algun duret fent els ulls grossos.
I de baixar els impostos que graven el mon del treball no augmenta la necesitat de treballadors per part de la patronal.
Qui mes, qui menys veu en el horitzó un mercat laboral semblant al de la xina amb una total desregulatzio de les normes laborals amb allo que anomenen els liberals "acords entre treballadors i patronal" en el ambit de la empresa sense interferencies desde fora.
Acords ens els que no existeix igualtat entre les parts per poder negociar.
Encara que cal reconeixer que es dificil pensar sobre si ha existit en algun moment igualtat per poder negociar entre dues part (capital-treball) amb una part que esta protegida per el estat i un altra que esta debilitada.
Amb aquest panorama els sindicats (desde el mes anarquista fins el mes groc) convoquen per a dema la tradicional manifa del dia de la classe obrera.
Que fotut ho tenim amb aquestos sindicats i amb aquestos treballadors/treballadores tan docil i sumisos!