Campanya de difamació contra verdcel

Article de ara multimedia sobre la campanya de difamació contra el grup de musica verdcel.
El grup alcoià VerdCel ha sigut objecte aquesta setmana d'un atac per part dels dos diaris digitals Diario Ya i Alerta Digital. Segons pot llegir-se al text que publiquen, acusen el grup de "proetarra". Les dues publicacions es fan ressò de l'article d'un blocaire relacionat amb l'extrema-dreta i la xenofòbia de Benicarló. VerdCel ha emés un comunicat on anuncia que denunciarà els diaris per atemptar "contra la imatge pròpia i l'honor amb acusacions falses i infundades".

Els dos diaris mencionats publiquen com si es tractara "d'informació contrastada" les opinions vessades per Edgar Sánchez Agulló al seu bloc. Sánchez Agulló és ex-membre del CDS de Benicarló, partit del que va ser obligat a dimitir, i coneguda opinió de l'extrema-dreta i la xenofòbia a la població castellonenca. Actuament milita en el Partit per Catalunya, formació d'ideologia feixista que manté vincles amb les principals agrupacions polítiques d'extrema-dreta d'Europa i Espanya.

En concret, al seu bloc, Sánchez Agulló critica que l'Ajuntament socialista de Xirivella (València) haja programat un concert de VerdCel per al pròxim 9 d'Octubre, per considerar-ho "finançament de bandes de l'esquerra proetarra". L'article afirma taxativament: "El hecho no tendría mayor relevancia a no ser por las numerosísimas vinculaciones de la banda con círculos proetarras y de la extrema izquierda más radical". Val a dir, que VerdCel va actuar el 9 d'Octubre de 2008 al Teatre Principal d'Alcoi.

Davant aquestos fets, VerdCel ha emés un comunicat on la banda "lamenta profundament les acusacions, absolutament infundades, que s'han vessat en contra del grup en aquestes notícies". Així mateix, Alfons Olmo, cantant i líder de VerdCel, ha manifestat "que aquestes afirmacions només tenen com a únic objectiu fer malbé la imatge del grup i que en cap cas suposen ni tenen cap interés informatiu; ja que estan basades en opinions sense sentit". A més a més, afegeix el comunicat, "Alerta Digital és una publicació digital vinculada al Partit per Catalunya (escissió de Plataforma per Catalunya) i que aglutina organitzacions tant d'ultra dreta espanyola com Valencia Freedom clarament racistes i xenòfobes. Això fa encara més evident la necessitat de la nostra feina de denúncia i de lluita".

VerdCel ha emés un comunicat on explica que demanarà als dos diaris la rectificació d'aquestes acusacions per danys a la imatge i l'honor. De no produir-se la rectificació, empendran accions judicials en contra dels diaris i del suposat periodista per tractar-se "d'un atac directe a l'honor i imatge pròpia del grup i dels membres del grup".

mes festes, ara a quatretonda.

Doncs aixó, que ja teniu aqui el programa d'actes del honorable poble de quatretonda.
Redeu, qualsevol poble fa festes i aci a alcoi amb el "alcoy te mueve", ñas coca!!!


FESTA POPULAR A QUATRETONDETA
DIMECRES 25
Pel matí hi haurà jocs populars tradicionals i de vesprada una xerrada sobre la cultura popular al món rural. Després sopar popular i concertet amb micròfon obert.

DIJOUS 26
Pel matí a fer pa i de vesprada creativitat amb canyes. Ja per la nit concerts de punk amb Provoke, Kaneko i Jabón de Lagarto Crónico.

DIVENDRES 27
Després d'un matí sense activitats programades, de vesprada tindrà lloc un debat obert sobre resistències en defensa de la terra després d'una breu presentació d'alguns col·lectius i les seves experiències al respecte. A la nit sopar popular i vetllada titellaire.

DISSABTE 28
Pel matí podrem aprendre o compartir coneixements sobre com fer birra i ja de vesprada un taller de contrainformació. Una altra nit podrem fruir d'una bona actuació, esta vegada a base de guitarres.

DIUMENGE 29
I per concloure la festa, que millor que un passetget per la bonica Serrella on a més podrem dialogar i observar l'impacte dels automòbils i la destrossa programada -sinó aconseguim aturar-la- de la carretera Alcoi-Benidorm.

Vos adjuntem el cartell per poder vore els horaris i difondre si apetix. També comentar que hi ha habilitat lloc per a dormir. I tot el suport per a la gent de Ball de Bolets pel curro i la iniciativa.

Jornades de treball (rehabilitació del mas) i de convivència al maset del Potro (barranc del Cint, Alcoi)

Hola a totes i tots , com cada agost la col·lectivitat "maset del Potro" convoca unes jornades de treball (rehabilitació del mas) i convivència. Vos demanem que ho difongau si voleu, a qui li puga interesar. Del 12 al 25 d'agost.

El mas del Potro es un projecte de vida rural i comunitari. Entre totes i tots li donem vida i espenta a aquest espai alliberat en la natura, portem 9 anys fent jornades i gràcies a aquestes el mas està rehabilitat i és pòt viure molt millor, encara que sempre queden coses per fer.

Els objectius d´enguany són:
- Fer teulada de la part derruida de la casa per recuperar un nou espai.
- Instalar la torre per al aerogenerador.
- Rehabilitar el rebost.
- Reconstruir una bassa.
- Fer teulada del quartet dels materials.

Tenim tirolina per baixar el material.

També farem algun taller, de moment sols tenim:
- Taller d´espart. Recolecció i amerat. Elaboració de corda i cordell, i trenes i llata. tècniques bàsiques del treball de l´espart. Estem oberts a propostes de tallers i xarrades.Anim, hi ha molt de potencial humà al voltant.

Si t'abellix posa't en contacte amb nosaltres per a fer-nos una idea de la gent que serem i poder organitzar-nos millor:

Jordi 626 998 891
Gabino 626064821

Si vas a vindre porta't estoreta i sac de dormir, toalla,tenda de campanya per si som molta gent, ganes de compartir, instruments i el que tu vulgues.
En funció de la gent que siguem ens autogestionarem i ens organitzarem per anar a reciclar i comprar.

Per a poder aplegar fins al mas s'ha d'entrar dins d'Alcoi i preguntar o seguir les indicacions per a pujar al Preventori per la carretera de la piscina municipal. Una vegada fora d'Alcoi, abans del Preventori, trobarem a la carretera una curva de 360º i al costat un espai per a deixar el cotxe. Haurem arribat al principi d'una senda que va cap al barranc del Cint i en 15 min. aplegarem al maset

Si algú li apeteix colaborar econòmicament per al fons de materials d´obra d´enguany , el nostre compte bancari: 2100-5042-39-010003939

Salut i gràcies a totes i tots.

Vos esperem al Potro!!!!

Societat precaria

Fa uns dies el diari ciudad feia una entrevista a Sandra Obiol ja que la seva tesi sobre mon del treball al textil va obtenir una magnifica nota amb la que s'ha doctorat la nostra paisana.
No es necesari presentar a Sandra.A part de la seva tasca com a sociologa es el rostre del centre ovidi montllor on qualsevol pot destacar la seva feina enmig de moltes dificultats politiques i socials.Ja sabeu que a alcoi mana el pp i que alcoi no a destacat massa mai per ser nacionalista.
De la entrevista destaca una frase(no es literal):
"A la gente ya no le interesa ni un trabajo fijo ni una pareja estable para toda la vida".
Com qualsevol frase absoluta caldria matisarla.Jo vull pensar que en el marc una entrevista no es dona massa espai per explicar amb profunditat.
Sempre em sorpren el mon de la sociologia.
Un altre socioleg alcoià es jordi Q que te un bloc que he situat en la meva llista de blocs,http://urbansite.wordpress.com/ i cal la pena vore.
Un dia vaig sentir a jordi parlar sobre sociologia en un programa de radioaktiva amb un colega i del poc o molt sentit que te aquesta especialitat social.
No es la sociologia una mena de antropologia?

video de la festa de super partidor.

Concert per l'Ateneu del barri del Partidor [divendres 30 de juliol - Alcoi]

El dia 30 de Juliol a partir de les 20:30, contarem amb les actuacions de "Orxata Sound System, Mandangaya, Skampa'l Poll, Inèrcia i Punt Underground" al Parc de Batoi (la ciutat-barri a l'extrarradi d'Alcoi). Els diners que s'aconsegueixin aniran destinats a la rehabilitació de l'ateneu del barri del Partidor.

A través de la festa i de SúperPartidor, els veïns del barri volen fer front a la recta final de la rehabilitació de l’edifici de l’Ateneu.

La festa tindrà lloc el divendres 30 de juliol al Parc de Batoi, junt al Collao. L´entrada serà gratuïta y els diners que es recolecten a les barres seràn per acabar la reconstrucció de l’edifici. Hi haurà paradetes, batucada, concerts i la possibilitat de sopar. Els grups que acturàn són Orxata Sound System, Mandangaya, Inèrcia, Skampa´l Poll i Punt Underground.

El col·lectiu de l’Ateneu, a través de Súper Partidor, l’Heroi de la Rajola, pensa que aquest no és un cas aïllat: “Godzrita al Cabanyal de València i Peralta al Parking Kong o Sedano Rajolator a Alcoi, són alguns dels nostres enemics, que han deixat deteriorar les nostres cases i els barris on vivim, per a construir cases i barris nous, sense cap personalitat ni respecte per la història, buits de significat per als seus habitants”.


SUPER PARTIDOR, el vengador de la rajola!,
l'heroi del barri del Partidor, presenta:

ORXATA SOUND SYSTEM
MANDANGAYA
SKAMPA'L POLL
INÈRCIA
PUNT UNDERGROUND

+ batukada + barra a preus populars + botiguetes ....

divendres 30 de JULIOL de 20:30 a 03:30 h
Parc de Batoi (junt al camp del Collao) ALCOI

Concert pro rehabilitació del l'Ateneu del barri del Partidor.


Rehabilitació del centre ara!!

El maleit civisme

He llegit a la premsa comarcal que a muro el ajuntament ha decidit possar dues persones per els carrers de la ciutat que ensenyaran a la gent del poble com deuen comportar-se civicament.Es a dir. els hi diran que coses han de fer i quines no.Amb el risc de que si no els hi fan cas a la llarga vindra un municipal i els hi multara.
Primer educació de petits.Despres re-educació de grans i multes per a poder tenir diners en uns ajuntaments arruinats.
No deixa de ser la imitació de allo que passa a catalunya.Primer a barcelona amb la ordenança municipal i despres amb el rollo del burka.
A alcoi per no ser mes el ajuntament vol multar a la gent que anem amb bici i circulem per algunes voreres.
Magnific!
Visca la gestapo i la dictadura de lo correcte.

Entrevista a Zizek

Las películas de Hitchcock le sirven para ilustrar teorías de Walter Benjamin. Leer a Slavoj Zizek (Liubliana, 1949) es divertido, pero sobre todo resulta nutritivo. Este filósofo esloveno expone sus ideas sin dejar de gesticular. Y cuenta chistes en sus libros para abrir la mente del lector. Ayer inauguró en Barcelona unas jornadas filosóficas organizadas por el Arts Santa Mònica y el Instituto Francés. Las pretensiones de Zizek son modestas, cree que la tarea del filósofo no es brindar soluciones sino redefinir los problemas. Está más interesado en hacer las preguntas correctas que en ofrecer respuestas.

¿Se siente pesimista u optimista?

La situación actual es realmente trágica y nadie aporta soluciones. Cada vez vivimos más al límite y no sabemos qué hacer. Y no sólo ocurre por la crisis económica, hay realidades muy frustrantes como la de Oriente Próximo. Todo el mundo sabe que la solución pasa por la proclamación de dos estados, pero nadie la quiere y nunca llegará.

¿Es un pesimista?

Soy muy pesimista porque creo que habrá más violencia étnica y menos derechos. Creo que habrá una sociedad global con estados individuales totalitarios. Se impondrá la violencia brutal y primitiva, la que conduce a guerras nacionales.

En varias ocasiones ha afirmado que la izquierda está en crisis. ¿Contempla alguna salida?

No creo que el populismo latinoamericano sea la solución, Chávez no lo es, pero los izquierdistas europeos y americanos son hipócritas, sueñan con la revolución pero les da pereza, la prefieren a miles de kilómetros de su casa para poder llevar unas vidas apacibles. ¡Luego dicen que su corazón está con Cuba, Vietnam o China, pero es pura hipocresía! El populismo latinoamericano es una fórmula catastrófica. Funciona a corto plazo pero a la larga será un sistema totalitario. A Perón le fue bien porque Argentina tenía recursos naturales para vender.

Para ser de izquierdas, es muy duro con ellas...

La izquierda del siglo XX está en crisis y la democracia del Estado del bienestar está llegando a su fin.

¿El mercado está perjudicando a la democracia?

Claro, porque si perturbas a los mercados en exceso, causas la crisis y el caos. Los mercados siguen una ideología objetiva y la polaridad política que existía hasta ahora está cambiando. En Noruega y en Polonia, ya encontramos un partido capitalista de gestión junto a una fuerza opositora fundamentalista, nacionalista y radical.

¿Qué piensa sobre lo que ha ocurrido en Grecia?

Demuestra que la Unión Europea actúa como un agente del capital. Tenemos que abandonar el sueño de que la clase trabajadora se despertará y asumirá la democracia, tenemos que abandonar a Trotsky, hay que ir más allá. La izquierda radical ya no puede funcionar pensando en el tren de la historia. Dicen que al otro lado del túnel hay una luz, pero yo pienso que esa luz es de otro tren que viene hacia nosotros. Hoy es más fácil imaginarse el fin del mundo que el del capitalismo.

¿No se plantea el final del capitalismo?

Deberíamos ser sinceros y aceptar el marco capitalista. Aceptemos que todos somos partidarios de Fukuyama. Él calificó el capitalismo liberal democrático como el mejor sistema posible. Fukuyama es un conservador honesto. Un día me dijo que la biogenética ha arruinado su teoría del fin de la historia. Él acepta que la genética avanza y que algún día será fácil manipular el pensamiento. Además, a pesar de los problemas que conlleva el capitalismo, también ha generado democracias como en Chile o Corea del Sur.

¿Puede explicar cómo será el sistema del futuro?

Llega un capitalismo con valores asiáticos y autoritario. Cualquier estalinista sincero tendría un orgasmo con lo que ocurre en Singapur. Algo nuevo está surgiendo en Oriente, en China el capitalismo es muy activo y funciona sin democracia. El autoritarismo y el control van en aumento, y en Europa eso ocurre en Italia.

¿Qué piensa de Berlusconi?

El país del futuro es Italia, hace dos años que está en estado de emergencia para que el ejército pueda actuar. Berlusconi sigue un juego muy inteligente, no digo que sea un nuevo Franco pero ha previsto el sistema del futuro: el capitalismo consumista autoritario. Berlusconi es liberal, populista y fundamentalista, es terrible

¿Nostálgico del socialismo del siglo XX?

¡No! Nada de nostalgias. Ese socialismo tenía que desintegrarse, era como los dibujos de Tom y Jerry cuando el ratón se pone a caminar al lado de un precipicio. Todavía pienso que la Revolución de Octubre fue una gran explosión de energía pero tenemos que ser duros y crudos a la hora de reflexionar sobre lo que no ha ido bien. Por ejemplo, la película La vida de los otros no fue suficientemente crítica con el comunismo, porque busca culpables individuales y no entró en el horror del socialismo de la Alemania Oriental. Al comunismo deberíamos aplicarle aquello de que necesitamos la religión para que la gente buena haga cosas malas.

¿Eso no suena a argumento fundamentalista?

Los que se encargan de las limpiezas étnicas y los fundametalistas necesitan fundamentos absolutos y esos se encuentran en la religión y la poesía. ¡Hay que controlar la poesía! Debemos controlar la poesía, porque detrás de cualquier limpieza étnica hay un poeta, Karadzic era un buen poeta. Hay cierta poesía que actúa como fundamento de las bases de una patria.

¿Qué otros asuntos le preocupan?

La biogenética, la ecología, las nuevas formas de exclusión... Estamos volviendo a tiempos premodernos. El capitalismo tiene problemas para definir la propiedad intelectual. Bill Gates privatizó nuestra sustancia intelectual y le pagamos una renta a cambio, ¿no?

¿El humor es su vía de escape?

No, pero hay que tener en cuenta que las únicas buenas películas sobre el Holocausto son comedias. Hay una lógica profunda pero la tragedia requiere un mínimo de dignidad. Imaginad una película donde un judío se enfrenta heroicamente a un nazi en un campo de concentración, el resultado hubiera sido blando porque no reflejaría la crudeza nazi.

¿No cree en el poder subversivo de la risa?

Discrepo con El nombre de la rosa de Umberto Eco. Hay risas y risas, la risa espontánea, la risa loca, cuando ríes para no llorar, y luego está la risa más sucia de todas, la risa de los cínicos al poder. Aquí estoy en total desacuerdo con El nombre de la rosa y su idea de que la risa es subversiva, no ha visto que los cínicos que llegan al poder ríen todo el rato. No celebro la risa. En Brasil dije que odio el carnaval; claro que es una manifestación de libertad, puedes matar, violar Quizás soy un poco conservador pero no me gustan esas izquierdas que abogan por la explosión de libertades si haces lo que quieres pero los que están en el poder también lo hacen.

Sin embargo le encantan los chistes...

Sí y voy a contar uno ambientado en la Rusia del siglo XV, cuando estaba bajo el dominio mongol. Un soldado para a un campesino que viaja con su esposa y le dice que se quiere follar a su mujer, pero no quiere ensuciarse los cojones con el polvo de las calles. Cuando todo termina, el campesino está contento porque el soldado se ha ensuciado. ¡La izquierda se contenta con llenar de polvo los testículos de los que están en el poder, pero en realidad habría que cortárselos!

Nuria Portulas lliure!!!!

Resposta al a la resolució de la Sentència del Tribunal Suprem

No podem amagar la nostra alegria per l’ABSOLUCIÓ de la nostra companya. Però tot així tenim coses a dir, perquè no volem oblidar tot el què ha passat ja que aixó respon al funcionament represiu de l’estat contra el pensament discident. Volem recordem que han passat més de tres anys des de la detenció de la Núria i tot just ara acabem saber la decisió del Tribunal Suprem. Durant aquests tres anys les proves no han canviat, han seguit sent el material que podríem trobar en molts centres socials com ara adhesius d'Euskal Presoak, llibres, fanzines, cartells... i d'altres tant surrealistes com:

-La llibreta blava, per cert, incautada il·legalment en un escorcoll en un fals control rutinari.

- Les anotacions “con daños y finalidades terroristas” referents a l'acusació que es feia des d'Itàlia a un company pel qual hi havia una campanya de solidaritat en la que la Núria hi participava.

-Anotacions d'institucions per realitzar accions com les que hem fet nosaltres mateixes. Parlem de penjar pancartes, fer concentracions...



- La seva ideologia anarquista, en la que es va focalitzar gran part del judici del passat juliol del 2009.




Tot i axií volem recordar que la nostra companya a passat quatre mesos de la seva vida a la presó com a càstig de les seves idees, la seva lluita contra aquest estat del capital.


Aquesta sentència desmonta totes les justificacions de tot el procés engegat en aquest cas, doncs el Tribunal Suprem ha deixar en evidència les actuacions dels Mossos d’esquadra i l’Audiència Nacional davant la societat. I la seva llibertat respon únicament a la presència al carrer, a la resposta que la societat Gironina va tenir quan van tancar una persona preventivament, sense proves ni judici, durant 4 mesos a la presó i ha tingut durant tot aquest temps.

Tot i l’absolució no hem d’oblidar que la repressió no és només la presó, la repressió i sobre el pensament dissident que proposen alternatives al sistema capitalista establert té infinitat d’estratègies com és el desgast en la lluita (com ha estat ara), es penes desproporcionades en el cas d’en Franki de Terrassa, l'acumulació de penes com pot ser el cas de l'Amadeu Caselles o les penes multes que cauen sobre milers d'activistes socials, o l'acusació de terrorisme que van rebre els independentistes del 92, el jove de Torà, el procés 18/98 al País Basc, els vergonyosos 7 anys d’Egunkaria, els tres de Gràcia ... o el cas paradigmàtic de la Núria. Un seguit d’estratègies que utilitza l’estat amb la única voluntat de desmobilitzar tant les persones afectades com les del seu entorn.



Com ja hem dit, han passat més de tres anys des de l’inici d'aquest procés, i tot i que han volgut desgastar-nos amb la carta del temps, nosaltres hem seguit exigint la llibertat de la nostra companya. Tres anys més tard seguim recordant quins han estat els responsables, ens referim concretament als polítics que encara a dia d’avui estan al capdavant de la Conselleria d’Interior, Joan Saura com a conselle i Joan Boada, aleshores secretari general, sense oblidar tampoc a la resta de polítics del govern.

Seguim recordant les acusacions per part de Joan Boada en relació a l'entorn més immediat de la Núria per tal criminalitzar els membres de la campanya de cares a la societat, i fer-los abandonar la lluita per exigir la llibertat de la Núria.

Des de la campanya seguim recordant i denunciant la “detenció preventiva” cap a la Núria, digna de governs parafeixistes on no es té en compte la presumpció d'innocència. Però no som gens inconscients, sabem que són les estratègies que s’apliquen des del govern envers els moviments socials que plantegen alternatives al sistema establert, on el departament encarregat d'executar-les és Interior.

Seguim recordant que aquests mateixos “ecosocialistes” que un dia es van posicionar en contra de la llei antiterrorista, actuant com uns titelles del sistema, la van acabar aplicant; la qual cosa suposa la vulneració de drets fonamentals: permet estar en mans de la policia durant 5 dies sense ser atès per un advocat de confiança, ni per un metge extern, ni poder avisar a ningú del teu segrest per part de l'estat. En definitiva, et deixa a expenses de la “bona voluntat” dels cossos repressius.

No oblidem les agressions per part dels Mossos d'Esquadra a familiars de la Núria, ni la seva estratègia de capgirar els papers, convertint a les persones agredides en agressores dels veritables agressors. Seguim recordant les escoltes d'assemblees i reunions del grup de suport a la Núria, les vigilàncies que han patit diferents membres de la campanya, els diferents processos judicials que se'ns han obert amb l'objectiu de desgastar-nos i debilitar-nos... Però no ho han aconseguit!! nosaltres no hem fet més que créixer i fer-nos més fortes a cada nou entrebanc.

És per aquesta estratègia repressiva que des de la campanya de suport a la Núria seguim, ara més que mai, exigint la responsabilitat policial i política i per tant la DIMISSIÓ dels autèntics responsables, Joan Saura i Joan Boada.

Per acabar volem dir que totes nosaltres també tenim llibretes blaves on hem apuntat les diferents acusacions que han anat caient sobre la Núria, que a la nostra llibreta també hi ha anotacions diverses sobre les nostres accions en solidaritat a la Núria, que hem tingut llargues reunions i assemblees, que tenim una ideologia alternativa a la imposada...

Així que sota la lògica de l'estratègia repressiva de l'Estat nosaltres també hem sigut terroristes!! Si la Núria ha sigut terrorista, tots i totes hemsigut terroristes!!

Tot i l’absolució seguim i seguirem exigint la derogació de la llei antiterrorista, l'abolició de l'Audiència Nacional i la dimissió dels responsables polítics com Joan Saura i Joan Boada.

Volem alhora agraïr el compromís i la força de les ciutadanes en tots els actes de la campanya duts fins ara, aquest suport és cabdal per la lluita i resistència d’una societat ética i responsable amb l’entorn i els seus membres.

La repressió no ens aturarà!!!!

Núria lliure!!

Lliures tots i totes!!

Article de javier llopis en ara multimedia sobre la legionela

Además de un motivo de preocupación, la sucesión de brotes de legionela en Alcoy se ha convertido en un auténtico misterio. Pasan los años y nadie es capaz de explicar porqué nuestra ciudad ha de sufrir periódicamente esta plaga. Ahí, van algunas pistas

1-Al contrario que en otras localidades de España, que han sufrido el mismo problema sanitario, en Alcoy la legionela nunca se acaba. Después de un brote viene el siguiente y así, sucesivamente hasta 16, durante los últimos once años. Las explicaciones oficiales para este estado de excepción permanente no son demasiado sólidas. Los jefes de la sanidad pública hablan de una extraña combinación, en la que intervienen cuestiones como la climatología y la orografía de la ciudad. Estas circunstancias se reproducen casi milimétricamente en otros mil municipios; que por alguna extraña bendición del cielo, no han de soportar la peste de la bacteria.

2-En Alcoy nunca hay muertos por neumonía causada por legionela. Es éste otro rasgo diferencial, que nos distingue de otras ciudades en las que sí se han producido fallecimientos. En Alcoy, hay personas (pacientes con múltiples patologías) que estarían vivas si no hubieran cogido la legionela. Es un matiz gramatical muy sútil del que han hecho uso y abuso nuestras autoridades sanitarias, deseosas de atenuar en lo posible las dramáticas consecuencias de su incapacidad para acabar con el problema..

3-La bacteria, además de provocar oleadas de enfermos, también genera una auténtica cascada de eufemismos. En Alcoy, hace tiempo que no hay brotes; existen agrupaciones espacio-temporales de enfermos. Un amigo mío fue agredido el otro día por la calle y cuando se presentó en Comisaría para hacer la denuncia, les dijo a los policías: "Vino una agrupación espacio temporal de macarras, me pegaron una paliza y me rompieron dos costillas, después de robarme el móvil y 50 euros que llevaba en la cartera". La Conselleria de Sanidad no acaba con las epidemias, pero está creando escuela lingüística.

4-La bacteria no afecta, no ha afectado, ni afectará nunca jamás a la red de aguas potables de Alcoy. Esta es la doctrina oficial, mantenida de forma insistente desde el Ayuntamiento y el Consell. La afirmación choca frontalmente con una situación repetida e incontestable: cada vez que hay un brote, el agua del grifo se convierte en lejía, a pesar de que se niegue ostensiblemente la existencia de un aumento de los niveles de cloración. Es muy difícil resistir la tentación de sumar dos y dos.

5-Como no hay mal que por bien no venga, la legionela de Alcoy ha acabado por convertirse en el desencadenante de importantes negocios. Además de disparar las ventas de agua mineral, la bacteria ha creado una auténtica legión de profesionales especializados en el control de los equipos de refrigeración. Pero esto, son miserias al lado de la morterada generada por operaciones urbanísticas como la de La Estambrera, en las que la legionela fue el motivo principal para justificar una injustificable recalificación de terrenos. Como los magnates americanos, en Alcoy hay una nueva clase ricos que puede afirmar con orgullo: "empecé con una bacteria microscópica y he logrado amasar una gran fortuna".

6-Como la aceituna del anuncio, la legionela alcoyana es una bacteria como ninguna. Es una mezcla de la bala mágica del asesinato de Kennedy y de la Hormiga Atómica. Contraviniendo todos los principios de la microbiología, la bacteria realiza largos recorridos (se supone que volando) por el casco urbano de Alcoy y consigue afectar a personas que en su puñetera vida han pasado por delante del presunto foco. En los momentos de mayor histeria sanitaria, aparecieron ciudadanos que aseguraban haber visto a la legionela -que según ellos, tenía el tamaño de una almeja de carril- dando vueltas a los puentes. Finalmente, esta teoría fue desechada por falta de fundamento científico.

7-En el 90% de los casos, la legionela alcoyana es una bacteria huérfana. Los grandes brotes del año 2000 dejaron un trágico rastro de enfermos y de muertos, sin que en ningún momento se informara sobre la filiación de su foco. Esta táctica, que no se ha utilizado en ningún otro lugar de España, se ha repetido en casi todas las oleadas posteriores, con las honrosas excepciones de La Estambrera y de las misteriosas máquinas de asfaltar que traían la no menos misteriosa agua de Ontinyent. El objetivo de este persistente anonimato está claro: evitar que los enfermos puedan exigir responsabilidades a una empresa o a alguna administración concreta.

8-En otros lugares de España, dimiten concejales de Sanidad y los juzgados condenan a pagar multas a las empresas cuyas instalaciones han generado los brotes epidémicos. La legionela alcoyana es diferente, ya que no genera ni responsabilidades políticas, ni judiciales. Aunque este grave problema de salud pública está evidentemente causado por la incompetencia de las autoridades sanitarias; en la práctica, recibe el mismo tratamiento que recibiría un terremoto o cualquier otro desastre natural impredecible. Valga como ejemplo, el hecho de que después de 16 brotes, no se tiene noticia de que nadie haya pagado una sanción económica por incumplir los decretos de prevención.

9-En los últimos años ha ido cobrando fuera una teoría estrictamente alcoyana sobre la legionela: la culpa la tienen los periodistas. Tras estudiar varias carreras y hacer un montón de masters en salud pública, los dirigentes sanitarios han llegado a una conclusión genial: el problema no existiría, si los medios de comunicación no lo contaran. Sin saberlo, estos genios han abierto una nueva vía para la medicina moderna. Este peculiar método permitiría acabar con una interminable lista de dolencias que desde hace siglos afectan a la Humanidad: desde los cólicos de riñón a la halitosis, pasando por el olor de pies hereditario.

10-La legionela alcoyana ha ocupado páginas y páginas de la prensa nacional e internacional. Figura, por derecho propio, en los mejores tratados mundiales de salud pública. Sin embargo, a la inmensa mayoría de los alcoyanos este gravísimo problema sanitario se la trae floja. Para buena parte de los habitantes de esta ciudad la bactería forma parte del paisaje, como el Barranc del Cint, "les mullaores" de la calle San Lorenzo o las "albondigues d'aladroc". Nos hallamos ante un éxito evidente de la política informativa del Ayuntamiento y del Consell, dos instituciones empeñadas en convencernos de que es absolutamente normal que las personas se pongan enfermas por el mero hecho de respirar en una calle de Alcoy.

Alcoi, poble cansat

La crisi economica ha portat entre altres coses una crisi moral a la petita societat alcoiana.La crisi moral es manifesta en molts aspectes i en molts espais socials del nostre poble.Han passat les festes amb les seves infinites i aborrides discusions sobre si la dona, sobre si les dates, sobre la polvora i la obsesió de algun ministeri amb aquest tema i fins i tot amb fina ironia amb el batukers que estigueren omplin de soroll el dia dels trons.
La realitat es plana.Els politics locals no saben com pot eixir avant la ciutat.No tenen cap idea sobre futur industria.Especulent amb el turisme i amb una idea molt generalista i molt ingenua.A mes els politics s'han especialitzat es baralles internes absurdes.Ja sabeu el pp amb zaplana i tot aixó, el psoe amb mil families que no es possen d'acord i fins i tot el bloc, qui ho diria, discutint el lideratge de rafa carbonell.
Pero la societat no ix avant.Tenim mes aturats que mai i a les manis dels parats van quatre gats i sense cap solidaritat dels sindicats,Ni els sindicats grocs ni els revolucionaris.
I el mon asociatiu molt fluixet.Els veins de la zona nord ja tenen presidenta nova i es bona noticia pero no se si durara molt el experiment.La gent del partidor ja han caigut en nombrosos enganys del pp i ja veuen que la rehabilitació del barri anira per un altre cami que no pas el que habien proposat.
Unesco i casal esperant subvencions i temps millors.
I la bona gent del molinar amb molts problemes igual que la gent del menjador, cansats de caminar, cansats de tot.Llastima!
I em diuen que lo del panical pot reixir, ojala, son ja molts diners i no fa bona pinta i mira que em sap greu.

los chikos del maiz

S.O.S. regresé soy el Nega marco la pauta,
convierto a pijas del PP en punkies de perro y flauta
Ingenuas incautas, groupies cibernautas cantan mis letras,
bajan fotos de mi space para forrar su carpeta
Es broma idiota es el mazorca style que explota, soy el prota,
de esta peli de bajo presupuesto se siente se nota
Mis versos colocan cual coca, complejo de compresa Ausonia,
privatizan la educación mediante el plan Bolonia
Puta babilonia, sucias barras y estrellas,
antes atracador de bancos que concejal en Marbella,
Parques botellas, nuevo editorial de Pedro Jota,
el Nega problema de estado como la kale borroka
El que se toca viendo embrujadas,
el que flota y sueña con tus bragas,
bailo como el culo pero follo que te cagas
Y hagas lo que hagas auque vayas de cani barato,
escuchaste Trabajadores y te afiliaste a un sindicato
Soy el hereje que pervierte en rincones del Carmen,
a peperas de club de tenis y Polo Ralph Lauren
Vibren, bailen, mi rap es friki no cani
pero sin llantas, sin spoilers y sin bajos desvirgué a la Juani
Pseudo-rappers disfrazados de marines,
la casaca militar, la visera plana, los botines,
No hago fitness, esto es hip hop, propaganda,
si quieres ir de frívolo hazte popero o haz pachanga
Hablas de tangas tuneas tu carro? Yo me cuelo en el metro
tu creciste con eminem yo con la polla records
Paletos hablan del ghetto, de putas y coños y claro
luego tus conciertos son una plantación de nabos
Tu lo intentas yo las clavo, en mi promo o en colabos,
tu novia por una raya grita fuerte, me lo trago
Soy el mago con más trucos verbales,
la mazorca son efectos especiales, ¿tu cuanto vales?
Con tu ropa tu gorra tu circo,
si he visto tu Cd a pavo y medio en la tipo.

[Estribillo] (x2)
La música es un desahogo me explico,
El día que dejé el micro cogeré un kalashnikoff.

[Tony]
SOS regresé, marca el 112,
eyaculadores precoces? No, eyaculadores feroces
Era un secreto a voces que triunfarían los chikos del maíz,
como que moriré de sobredosis como Erika Ortiz
El País no hablará de mi, la ser dudo que lo haga,
nuestro mensaje no es subliminal, metemos el dedo en la yaga.
No hacemos temas sobre la tierra con ropas de macarra,
ni nos creemos los salvadores como el PP en Navarra
Mi palabra es dinamita y explota como en Asia Nike,
si me hago cresta no será a lo Beckham será a lo Travis Bickle
Tu rap es triste y mediocre, como el regreso de Dover,
y tienes menos estilo y gracia que las ministras posando en Vogue
Nos Gusta Depeche Mode, no Marilyn Manson,
dos globos de oro son los pechos de Scarlett Johansson
La pasión de Cristo, no son hechos reales,
y al final de tu vida solo ves un túnel si mueres como Diana de Gales
La muerte de Pinochet? Lo mejor del año pasado
lo peor fue ver a Nach en un videoclip afeitado,
Que soy un payaso y él un artista? Floja me la trae,
yo no pongo mi culo a asociaciones xenófobas como la SGAE
Es lo que ahí, tantos quieren su parte del pastel,
que muchos se olvidaron de las formas de comer
Yo rapeo por placer o desahogo, me explico,
es que el día que suelte el micro cogeré un kalashnikoff chico
Mi única arma es la palabra
y esta golpea más que los mossos d’esquadra
Yo tengo tablas, tu tripa tableta,
yo me ejercito con libros no en gimnasios, por ello prefieren mis letras
Anticastristas nos vigilan en salas,
quieren que desaparezcamos como Lasa y Zabala
A las buenas o a las malas han vuelto los Chikos Del Maíz,
y si no damos gira es porque la programamos con vuelos de Air Madrid.

[Estribillo] (x2)
La música es un desahogo me explico,
El día que dejé el micro cogeré un kalashnikoff.

nuestros hijos nos acusaran

les festes del partidor

Hi ha que tenir moral i bon humor per a fer festa quant esta passant tanta desgracia en aquest bonic barri d'alcoi.
La meva felicitació als organitzadors de la festa, als que han montat una falla tan bonica i tot aquell que ha passat per alli aquest cap de setmana.
Pero recordeu que hui dilluns la lluita per un barri digne continua.

La veritat sobre el atemptat del 11-M a madrid

Madrid 11-M: 911 días después (reedición). from Antimperialista on Vimeo.

El ajuntament amaga la estambrera

El diari informacion diu hui que el ajuntament en els "folletos" de propaganda per als turistes ha amagat el impacte visual del edifici de la estambrera.Es evident que per a molt gent aquest impacte es molt fort i desagradable i que per a ells aquesta es la questió important.
Jo encara no entenc per que ens van vendre la estambrera com la solució per a la legionella i per a la crisi economica que patia la empresa manufacturas de estabre.En aquell embolic va eixir molta gent guanyant no pocs diners.Tot ho sabrem.
Mentrestant ens quedem amb el rollo de la estetica.
Aixi de mal esta la esquerra d'alcoi i el psoe de carles esteve.

Premis a la promoció del valencià

Un resum de la entrega dels premis joan valls a la promoció del valencià.
Els premiats, xavi castillo i la sandra del casal.

el documental sobre el partidor

A pesar de que el documental m'agrada molt, hi ha opinions que son una miqueta frivoles.
En tot cas la meva enhorabona per la feina.

ja no tenim microsoft

Ja fea setmanes que la gent propera al pp sabia que microsoft no insatalaria la seva fabriqueta a alcoi i que tenia mes ganes de anar a torrevieja.Pero empesos per allo de "la moral del alcoyano" alguns com la gent del diari ciudad impulsaren una petita campanya per vore de fer pressió.
La cosa no ha eixit be i les influencies negatives del president camps mes un projecte millor a la ciutat de torrevieja sumat a una total desordinació entre ajuntament i camara de comerç han fet possible aquest nou desastre del alcalde sedano.
Pero no passa res.Hui el diari ciudad, "el nostre diari", li treu del apuro al alcalde impresentable amb una portada anunciant el projecte del boulevard com si fos una cosa nova i com si tingues financiació de alguna forma.
La setmaneta ha estat roineta per al alcalde.Ha tingut que rendir-se als sindicats, tots els dies esta rebollint temes com els del desenvolupament urbanistic (ara diu que vol un poble de 75000 habitants, toca!!!).
Ja fa temps que no te cap projecte de ciutat.
De que viurem els alcoianets en els propers anys senyor alcalde?
On estan aquells senyorets rics de alcant i valencia que vendrien a viure a alcoi i comprarien cases a serelles?
On estan els turistes de nova iork i tokio? Per a que anarem a aquestes ciutats mes enlla de fer un ensaio fora d'alcoi?
Lamentable.
I mes lamentable la societat alcoiana que no fa ni diu res i veu com la petita democracia municipal es fa mes petita.Aquesta setmana ja s'han carregat la gerencia de medi ambient i no fa massa varen fer el mateix amb el centre de esports.
On esta el reglament de participació ciutadana?
On estan els ecologistes, sindicalistes, gent de esquerres i culturetes diferents?
Com sempre buscan subvencions, quina colla som els alcoianets!!!

Carta desde la presó

Estas letras que salen desde el interior de la gris y fría cárcel de Brians, pretenden devolver, de alguna manera, todo el calor y el cariño a quienes con su apoyo y solidaridad han conseguido matar día tras día la soledad y la rutina que esconde el encierro; a lxs que me dais tanto ánimo y fuerza en estos momentos y traspasáis esta barrera que nos separa haciendo que en ningún momento deje de sentir la libertad; a todxs lxs que demostráis que con un simple papel y boli se puede devolver la esperanza y las ganas de seguir peleando; a todxs lxs que lucháis contra este negocio de la tortura, el castigo y la represión que son las cárceles.

Y a vosotrxs… ¿Qué os puedo contar que no sepáis? ¿Cómo se reprime una lucha? ¿Cómo se amurallan las voces? ¿Cómo sus asquerosas leyes controlan nuestras vidas?

Podría contaros cómo el día 15/12/2009, antes de que saliera el sol, un puñado de Guardias Civiles entraron en mi casa, se llevaron todo lo que quisieron y me secuestraron.

Podría intentar explicaros lo que sentí al escuchar gritos de dolor y de miedo desde el calabozo de una comisaría.

Podría transmitiros las experiencias que algunas presas han querido compartir conmigo, en las que me hablan de humillación, de tortura, de impotencia, de soledad.

Podría hablaros sobre lo que he podido observar desde este lado del muro de cómo este “Negocio Penitenciario” se beneficia de las personas secuestradas y de cómo a esto lo llaman “reinserción (extraña palabra…)

Podría ilustrar con algunos casos que he podido presenciar en este mes y medio que llevo privada de libertad, parte del funcionamiento del Sistema sanitario en prisión, dónde la metadona y otras drogas legales son el mejor método de control; y dónde la salud y la vida de las personas importan muy poco.

Podría hablaros de la tristeza que siento cuando por las mañanas oigo a muchas decir esta frase: “Un día menos”, en lugar de “un día más”.

Podría deciros que, tras estos muros, se aísla y se destruye a las personas.

Pero… todo esto ya nos suena, ¿verdad? Ya lo hemos escuchado antes, ya lo hemos vivido, ya ha pasado otras muchas veces, ya lo sabemos. Sabemos que nos encontramos dentro de un sistema injusto en el que se nos condena a “no vivir”, en el que la falsa idea de “bienestar” ciega a las personas y las condena, en el que el trabajo nos ata, sus leyes nos controlan y la cárcel nos reprime y castiga.

Me niego a ser víctima de todo esto, ni siquiera ahora me siento así. Yo quiero ser y seré siempre su “problema”. Y es por eso que lo que realmente quiero trasmitiros con estas palabras, son las ganas de seguir luchando, de no rendirnos, de seguir haciendo frente, de intentar, al menos, respirar libres y sentirnos vivxs.

Pienso en vosotrxs y me siento viva, libre y fuerte, y es que vuestra solidaridad ha sabido ser más fuerte que sus rejas.

Por eso esta carta va dirigida a todxs lxs que cada día hacéis que valga la pena luchar, a todas las personas secuestradas en estos Centros de Exterminio, a todxs lxs que lucháis dentro y fuera de las cárceles…

Recibid un fraternal abrazo cargado de Libertad y rebeldía.

LIBERTAD PARA TODXS LXS PRESXS!
ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES!
VIVA LA ANARQUÍA!
Tamara. (26 de enero del 2010)

canvi de model? fum, fum, fum..

Article de paco blay a la pagina www.pagina66.com.


Tothom ho diu: davant una crisi tan brutal (més per a uns que per a altres), cal canviar de model. Sí, però quin? Fa unes setmanes, en un debat organitzat pel BLOC d’Albaida, un destacat representant empresarial tèxtil (Pepe Serna) contava amb amargura que, en l’època de “bonança”, si acudia un empresari a demanar un crèdit a un banc per la seua indústria, li posaven molt problemes; si a continuació entrava un promotor immobiliari a demanar el seu, tot eren facilitats. I concloïa: cal un canvi de model productiu, administratiu i educatiu.
El monocultiu de la rajola (“el mal de l’holandés”, com va dir Rafa Beneito) ha fet molt de mal, sobretot a la indústria, la menys culpable de la crisi, i cal revisar-lo (ho diuen empresaris, eh?). Però això mateix ja ho avisaren experts en 2006, i el govern valencià del PP no en va fer cas: açò era el paradís de les “oportunitats”, deia (de l’agiotisme, diríem nosaltres). Però la realitat és que el valencians som cada vegada més pobres: han faltat polítiques industrials i agràries, fonamentals al País Valencià, i el PP ha endeutat de forma insostenible l’hisenda pública en projectes multimilionaris de dubtosa rendibilitat econòmica i social. “L’eix de la prosperitat” mai no ha existit.
I ara què fem? Com minimitzar les conseqüències negatives d’aquestes polítiques errònies? Com corregir les mancances del passat? En definitiva: què fareu ara, senyors del PP?
Alguna cosa sembla que està canviant. Però sols aparentment. Ho expliquem. El passat 13 de gener la Generalitat presentava el seu Pla Estratègic per la província d’Alacant, síntesi de vàries propostes prèvies, segons van advertir. En el fons va ser una confessió implícita del fracàs del seu model econòmic. Es reconeixia que la renda “per càpita” havia baixat en els darrers anys (si ja ho deia l’informe de FUNCAS!), que la productivitat de les nostres empreses era baixa (ara se n’adonen?), que hi havia deficiències en infraestructures (quantes vegades ho hem dit?), que la costa tenia un nivell d’ocupació excessiu (però si blasmaven dels ecologistes perquè deien això mateix…!), etc. El titular del diari “Información” sobre el fet és ben expressiu: “El Plan Estratégico del Consell propone cambios para evitar la excesiva dependencia del ladrillo”.
Què proposa la Generalitat per a combatre aquesta crisi del (seu) model? Tot un paquet de mesures, sensates per descomptat però ben poc originals: moltes ja les dèiem des de l’oposició fa temps –i no ens feien cas–, i altres –la majoria– són les que van repetint-se dia rere dia en la majoria dels foros, o en articles d’opinió, o en taules rodones sobre la crisi: innovació, formació, productivitat, competitivitat, infraestructures, formació, transferència de tecnologia, avals a les empreses, i un llarg etcètera.
Per a un servidor tot açò li recorda la tornada d’una coneguda nadaleta, fum, fum, fum, que és en definitiva l’estratègia mediàtica del PP, quasi cansina: anunciar grans projectes o idees per a contrarestar notícies negatives (l’atur del País Valenciàés dels més alts d’Europa), però que al final resulten solament fum quan no simples mentides. (El conseller Blasco se la sap molt bé, aquesta). Si fins ara ni el govern del senyor Camps ni els alcaldes del PP han fet res del que ells mateixos proposen ara, res del que ara anuncien té la més mínima credibilitat que vaja a complir-se. És més que dubtós que el PP vaja a portar endavant un Pla que necessita moltes inversions, les quals no estan disponibles en les arques autonòmiques perquè s’han balafiat en Fórmules 1, i America’s Cup, i edificis caríssims… Si en temps de “creixement” i de relativa abundància econòmica no les han fet, com les van a fer en temps de crisi i de baixada brusca de la recaptació? La culpa la tindrà, ja ho veuran vostés, Zapatero.
P.D.- Al marge que no es pot dividir l’economia per fronteres “provincials” (Gandia-Dènia i Ontinyent-Alcoi tenen problemes semblants), el Pla Estratègic esmentat és, per altre costat, una autèntica vergonya per a les comarques d’interior, sobretot les històricament molt dinàmiques i actives des del punt de vista industrial: l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. No existeixen a penes per al Pla. Ni estaran en el corredor mediterrani, ni els faran ferrocarrils, ni participaran de l’economia “creativa”, ni hi hauran inversions estratègiques, ni es potenciaran els paisatges o l’agricultura dels pobles deprimits (amb indústries agroalimentàries, posem per cas), ni res de trellat. Solament turisme per als considerats “pobles tranquils d’interior”! La mare que els va…! Massa gent calla, i el primer el govern local del PP d’Alcoi, que renuncia fins i tot a queixar-se!
Francesc-X. Blay
Regidor del BLOC a l’Ajuntament del BLOC

el gran botifarra estigue a alcoi!!!

Ahir vaig anar a vore el concert de pep gimeno "el botifarra" al teatre principal.El concert va estar bè i en alli estava gent de totes les comarques.Gent del grup de fans del botifarra, gent d'alcoi i gent que volen que es puga vore la tv3 al país valencià.
El botifarra estigue genial.Amb humor ben socarrat es guanya a la gent i a mes eixe tró de veu que deu li ha donat arredonia la historia.
Molt recomanable.

Sindrome de fatiga cronica

Una de cada 200 personas padece el Síndrome de Fatiga Crónica,
85% de los pacientes, todavía no lo sabe.
Dos de cada tres personas que enferman, son mujeres...

"¿Qué me pasa? ¿Cuándo mejoraré? ¿Por qué nadie me cree? ¿Por qué dicen que tengo buena cara cuando me encuento fatal? ¿Qué va a ser de mi vida ahora?"

Existe, entre nosotros, una enfermedad que hace que 0.5% de la población esté discapacitada, una enfermedad más invalidante que la Esclerósis Múltiple (Reeves 2004), para la cual no hay tratamiento.

La mayoría de las personas que la sufren no están diagnosticadas; los médicos no están formados al respecto, los enfermos no saben qué les pasa, y no pueden dar a su entorno ni en su trabajo ninguna razón por la cual no pueden moverse ni para levantarse de la cama y salir de sus casas.

Por su nombre, el Síndrome de la Fatiga Crónica, parece una enfermedad trivial... pero afecta a muchos sistemas del cuerpo... los síntomas son sensación de gripe severa y exagerada que nunca remite, fatiga aplastante, mareos incontrolables, desmayos, pitidos y ruidos en los oídos, problemas de concentración y memoria… algunos enfermos pasan años en sus camas, inmovilizados por completo, y sin entender qué les ocurre.

El SFC no tiene cura.
Es una enfermedad crónica, para toda la vida.VIDEO DOCUMENTAL (50min. PAL)

Éste vídeo plantea el desconocimiento que existe sobre el SFC. A través de las voces de los pacientes se hace una aproximación a la vida y los problemas de las personas que sufren ésta enfermedad:

2 de cada 3 personas que padecen SFC son mujeres: el ámbito médico, la administración y la sociedad en general ponen en duda la existencia de la enfermedad.
La problemática e incomprensión total por parte de las administaciones: los conflictos y dificultades para conseguir la invalidez laboral.
La dificultad de conseguir un diagnóstico: falta de profesionales y unidades médicas capacitadas para el diagnóstico correcto y eficaz.
Los problemas laborales: los enfermos pierden el trabajo, puesto que están inmovilizados.
Los problemas sociales: el abandono por parte de sus familias, la retirada de la custodía de los hijos en caso de madres enfermas, etc
La exclusión y el sentimiento de olvido y desconocimiento general por parte de la sociedad.
OBJETIVO PRINCIPAL

Dar a conocer, en la población general, esta enfermedad tan impactante que tiene un nombre tan “light”.

OBJETIVOS ESPECÍFICOS

Que la sociedad conozca una enfermedad todavía desconocida por la mayoría, y que afecta a 0,5% de la población, que no tiene cura ni tratamiento o diagnóstico específico.
Que se investiguen los tóxicos causantes de la enfermedad que todavía no están prohibidos, y se busquen responsabilidades.
Dar a conocer la falta de interés, respeto, reconocimiento y apoyo por parte de la administración: la inexistente ayuda económica para financiar proyectos de investigación, la dificultad de las personas con SFC a recibir la invalidez laboral.
Que los profesionales sanitarios conozcan la realidad del SFC y se motiven para atender a personas que tienen (o podrían tener) el SFC.
Que las personas en el entorno de los paciente SFC puedan entender mejor a los enfermos SFC y puedan reconocer sus propia situación y sentimientos. Dar a conocer la difícil situación de vivir con una enfermedad como el SFC (imposibilidad laboral, inmovilidad total, enfermedad constante).
Que los políticos (ministerios de sanidad, etc) y otras personas que tienen poder de decisión y financiación (compañías farmacéuticas, instituciones privadas, etc), conozcan la realidad del SFC.
Que el SFC se respete y se reconozca socialmente como enfermedad grave.

Salvem el cabanyal!!

els de la carrasca li guanyen una partida als del pp

Una vegada més la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció demostra que amb honestedat i perseverància es poden canviar les coses.

Llegiu si no el comunicat de premsa que ens acaba d'arribar (22.01.10)




El Tribunal Superior de Justícia multa la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi per no haver avançat en l'execució de la sentència de "La Rosaleda"



El màxim òrgan judicial valencià estima que els membres del govern municipal han actuat amb un clar menyspreu al compliment de la legalitat

________________________________________

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha acordat imposar una multa de 1.500 euros a la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament d'Alcoi, a qui considera responsable del retard en la reposició de la zona verda de "La Rosaleda". L'import de la sanció és pràcticament el màxim que preveu la Llei de la jurisdicció contenciosa per als casos en què les autoritats no compleixen els requeriments judicials (les quantitats previstes són de 150,25 a 1.502,53 euros). La multa té caràcter coercitiu i es repetirà si en els pròxims tres mesos no s'ha ha avançat substancialment en l'execució de la sentència que es va dictar en setembre de 2005.

Durant el mes d'octubre de 2008 la Colla Ecologista "La Carrasca"-Ecologistes en Acció va denunciar que la decisió del Tribunal Superior encara no s'havia complit. La contestació de la Sala, dictada el 18 de gener, reprova amb paraules molt dures les actuacions dels representants municipals:

"La Sentencia que dirime el presente proceso se pronunció a 1-9-2005. Desde que la misma se notifica al Ayuntamiento de Alcoi, éste no ha desplegado actividad alguna para llevarla a su justo y debido término, ello pese a que el fallo era claro y tajante.

Antes bien, la táctica de dicho Ayuntamiento ha sido la de plantear incidentes procesales de escaso fundamento y que rozaban la temeridad procesal. De lo anterior y del tiempo transcurrido desde la fecha de la Sentencia se colige que lo que pretenden las personas que representan a dicha Corporación es sustraerse al mandato de este órgano judicial mediante argucias, dejar las cosas como están en definitiva, con claro desprecio al cumplimiento de la Ley -fundamento del orden político y la paz social (art. 10 CE)-, en una actitud que desgraciadamente se está extendiendo entre determinada clase de representantes públicos."

La Sala també adverteix que, si no s'avança en l'execució de la sentència, denunciarà els fets al Ministeri Fiscal, pel possible delicte de desobediència.

El grup ecologista reclama que el govern municipal abandone la deplorable actitud que ha mantingut fins ara i que treballe amb diligència per una zona verda de qualitat, digna dels veïns i veïnes d'Alcoi:

"Les últimes notícies sobre el concurs de projectes per a la remodelació de "La Rosaleda" indiquen que el Govern municipal manté la seua actitud obstaculitzadora. Per exemple, el cost econòmic del projecte de remodelació es valora amb un desproporcionat 80%, mentre que la seua qualitat es puntua només amb un 20%. Recordem que la sentència obliga a reformar la plaça perquè aquesta puga complir les seues funcions com a zona verda i deixa ben clar que aquest ha de ser l'ús preferent. Però l'Ajuntament d'Alcoi, en lloc de preocupar-se de l'ajardinament, de l'arbratge, de l'ombra, dels jocs infantils o de les barreres arquitectòniques, dóna prioritat als interessos del concessionari, que és justament qui va redactar el projecte d'aparcament declarat il•legal i a qui se li haurien d'exigir les responsabilitats corresponents.

Així mateix, la composició del jurat és decebedora i el pressupost (3.000 euros de premi) clarament insuficient, sobretot si tenim en compte que es parla d'exigir quasi un avantprojecte. L'èxit dels concursos de projectes depén, en gran mesura, de les retribucions als participants i del prestigi del jurat i, en aquest cas, no tenim ni una cosa ni l'altra. Poca cosa podem esperar d'un jurat format majoritàriament per les autoritats i tècnics municipals que van autoritzar i aprovar una obra que, en paraules del Tribunal Superior de Justícia, incomplia de manera palmària les exigències normatives.



Amb aquestes condicions, el concurs de projectes du camí de convertir-se en una pantomima inútil que busca retardar encara més l'execució de la sentència. Pensem que ja és hora que el govern municipal del PP depose la seua actitud. Són massa anys sense la zona verda que van destruir il•legalment."

Perque els alcoians marxen d'alcoi?

Fa uns dies vaig escriure al meu bloc que a alcoi hi ha cada cop mes gent que marxa de la ciutat per anar a viure a altres ciutats del voltant.Vaig dir que era un fet encara minoritari, que no tenia un denominador comú i que no tenia cap rigor cientific.
Dies desprès, un matí almorsant en una cafeteria del centre em vaig trobar a una persona propera al pp i que fins i tot estigue a punt de fitxar per el equip de zaplana en el ministeri.Aquesta persona que es diu antonio em va dir que habia llegit el meu post i que ha pesar de que pensava que totes les coses que escric son bobades coincidia amb mi en la decadencia de la ciutat d'alcoi.
La seva reflexió es la seguent:
Alcoi igual que la resta de espanya arriba tard a molts canvis sociologics que s'han produit a tot occident.El model fordià que tenia com a eix la industria ha desaparegut i aquest esta a milers de quilometres d'aci en pobles i ciutats de la xina.
Tambe hem arribar tard en alló que es diu el desenvolupament de un sector industrial tecnologic.
Al turisme es impossible que pugam tornar.Espanya es un país car i la competencia al mediterrani es molta.
Ningu es capaç de vore que ens deparara el futur.
Quant va acabar el seu discurset, li vaig dir:
-No sera que tu com la majoria del sector de paco camps voleu que sedano fracase?
-No te res que vore, dimoni, una cosa amb l'altra.Jo tinc diferencies amb jordi pero la meva critica va mes enlla de que mane el pp o el psoe.La meva critica va dirigida cap a una societat que no obri els ulls i no es dona compte que si no reacciona ens tindrem que vore obligats a la emigració en poques generacions.
A mes la meva critica es fa desde fora del pp.Jo a diferencia de la meva germana sempre he vist la politica com algo perillos.Una activitat en la que normes poc flexibles fan que les persones mes valuoses no vullguen participar.
Jo estic preocupat perque veig igual que tu que molts alcoians marxen de la ciutat i per mi es mes que evident que el factor economic es mes que imortant en la decisió.
Caldra que espabilem.
I jo vaig pensar que si la dreta te por del futur molt negre o tenim la resta!

que bonico, que bonico!!!

Lluna decreixent atura’t! Inverteix les nits i els dies!
Tu des d’allà dalt veus, la casa cau, i els esperits es queden.
Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen.
Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen.
Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners
preparen menjars al llit i somnis a la taula.
Lluna decreixent, atura’t ja! Fes per invertir les nits i els dies!
Espanta el mal i aguanta el sol!

He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet.
Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment.
Pesto pa’ quinze que en som sis.
Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter.
Amaga les muntanyes de paper i aprova l’examen.
Eno i Lou reed s’acomiaden de Bach des del Balcó.
Llava la roba amb pinces d’estendre.
Clava el suavitzant dins de la nevera.
Pop corn i Wonder dog es fan un petó al terrat.
Toca el tambor a l’entrada del menjador.
Grava a la veu amb reverb, i graba-la i clava-la dins d’un cossiol.
M’han dit que faran un parc industrial a l’entrada del pàrking.
Dóna’m un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam.
Treu el whisky per les orelles i et farem una infusió.
Entra en patins i toca l’acordió.
Tira’t a terra i desplega els llençols.
Pren-te un fong i mor-te de calor.
Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyolar de les portes.
S’ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc.
Dóna-li droga al samurai que t’ha furtat l’estimada.
Toca el rock and roll de les cinc del mati.
Enfonsa el pis i riu-te de la policia que et demana la taula de mescles.
Tremola per l’skinhead i dóna-li un flam amb nata.
Demà em furtaran la bicicleta i aniré a peu.
Belmondo canta un tango i el dorao un flamenco.
Toca el Hallogallo a les dotze de la nit de l’any següent.
Àfrica Verda i Coltrane se’t clava pels forats del nas.
Fes un submarí baix de taula i traga’t tot el fum .
Dóna’m una banderilla que avui estic trist.
Avui he vist una xica rubieta que ahir hem va mirar.
Ahir se’n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar.
Ai! la xica de roig, la xica de verd i la xica de blanc
s’enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos,
muntanyes de roba, muntanyes de paper
perquè la casa cau i els esperits es queden.

Sedano:Entre Peralta i el caos de rafa sanus

La premsa alcoiana, els pensadors alcoians i qualsevol animalet fa temps que venen dient a qualsevol personeta que els hi escolta que el que mana al ajuntament d¡alcoi es diu miguel peralta viñes.
I es possible que tinguen alguna raó en aquest comentari.
Pero de tant escoltar la canço, a qui mes a qui menys li resulta tot molt mes complicat.
La crisi interna amb els campistes fou resolta de manera contundent i no sembla que puga haber cap alternativa a sedano dins del pp.Els regidors populars no paren de adular al seu jefe i aprofiten els dies de festa per xarrar amb el gran peralta i rebre instruccions.
Aquestes circumpstancies son molestes per a sedano pero no li impedeixen seguir endavant.
El gran problema de sedano i del pp es que no tenen cap projecte per a la ciutat.Donen palos de ceg i improvisen amb poligons de la canal i hotels inviables mentre colecionen demandes judicials que no sempre saben guanyar.
La unica carta positiva es que al psoe les coses no van millor i el seu lider Frances no es respectat ni per el entorn de carles esteve ni per la anterior candidata patri blanquer.A esquerra unida tracten de montar un nou xiringuito i els del bloc ja saben que el lider del 2011 sera rafa carbonell, un personatge amb mes de una personalitat i que per tant es molt admirat per mi.Cuidado que es capaç de pactar amb el pp i no es broma!!!
I per dins de la societat es comença a vore a gent que farts de la situació comencen a marxar de la ciutat per anar a viure a ibi, a muro i a cocentaina i fins i tot a l'alqueria.Jo no soc socioleg per veig cada cop mes clar que la capitalitat comarcal d'alcoi sera dins de promte discutida.Els factors d'aquest fenoment estan per vore.La faena curta i la poca qualitat de vida a alcoi son molt potens motius, ojito!!

on esta jon anza

lluvia en los zapatos

ja tenim autovia, ja no tenim problemes!

El tram de la autovia central que passa per fora d'alcoi ja esta acabada i inagurada amb "bombo y platillo" per les autoritats locals i nacionals que ahn vingut el dijous per celebrar aquesta obra meravellosa.
Els periodics no paren de llençar loes a aquest esdeveniment qualificat de historic.Els ciutadans es fan creus i van en caravana a vore si es veritat allo que diuen.I fins i tot el alcalde sedano per un dia s'alegra de alguna cosa que no ha fet el seu partit.
Fora de tota eixa euforia queda el debat sobre la movilitat de la ciutat i la comarca.No sabem quants cotxes utilitzarant la variant, no sabem perque una obra com aquesta ha costat el doble del pressupostat i a acabat dotze anys despres de ser disenyada.No sabem en quin grau contaminara menys i tampoc sabem quant acabara el tram del barranc de la batalla i el del port d'albaida.
Hem renunciat a part del nostre patrimoni medi ambiental a canvi del progres.
I recordeu que es obligatori estar contents amb la autovia.
A vore si quatre ecologistes de merda ens arruinen el PROGRES I EL FUTUR DE LA CIUTAT D'ALCOIIIIIII!!!!!!

el rap del pce-r

Cuando bancos nos roban sus dueños se hacen millonarios
pero si tu les robas puedes pasar años encerrado
Igual que Amadeu Casellas, conformismo es opio pa el cerebro
Nos fabrican un cielo negro, pero siguen existiendo estrellas
Deberíamos colgar reyes como Rusia hizo con los zares
el problema se llama gobierno creando abismos desiguales
que cambien ya sus siglas de socialistas no tienen nah
ellos son los terroristas su manipulación nos condenará
Y lo hace, si la paz es guerra contra sus secuaces
donde yace la verdad sus planes nacen no hay disfraz en
quién se jugó la vida por destruir su maquinaria genocida
que exploten sus barrotes y la llama siga encendida
Evité ser engañado por la élite con pan circo y tonterías
España es una patraña para que mande la burguesía
es normal que realidad duela porque aún no la hemos cambiado
que se rebelen los olvidados y que pasen hambre en la zarzuela


POLITICOS SE PREOCUPAN CUANDO HASÉL AGARRA EL MICRO
PORQUE SU DEMOCRACIA SOLO ES PODER PARA LOS RICOS
SI POR ATACAR A LOS CULPABLES TERRORISTAS NOS LLAMAN
ESCUCHA QUE LA LIBERTAD, NO ES EL EXTREMO DE NADA PUTOS SOLO HACEN UNA CARA DEL CHE GUEVARA
SIGUEN CON SU REPRESIÓN Y SU DICTADURA ADORNADA
QUIEREN QUE VENDAS TU ALMA Y LA HIPOTEQUES ESCLAVA
DILES QUE LA LIBERTAD, NO ES EL EXTREMO DE NADA

Le llaman democracia a invadir países y arrasar con todo
Yo oigo los lloros de niños al otro lado del globo
Luego califican de violento tirarles cocteles molotov
Diles que no paren mi voz, puedo ser duro como Baader-Meinhof
prefiero grapos que guapos, respeto a anarquistas y comunistas
Antes que ponerme etiquetas protesto contra la injustícia
Ahi fueran prefieren al canto del bobo que pensar con mi cd
Me importan menos que la muerte de concejales del pp
Le llaman democracia a que el pueblo pinte menos
que una actriz porno quejándose por los cuernos
El tiempo pasa y los de siempre en el corrompido poder
Y lo menos que podemos y debemos hacer es joder
Cuando la inmensa mayoría de la policía es facha
y con la pleve dormida la esperanza de un mundo mejor se marcha
que apoyar a franco no es delito sino algo normal
y quienes manejan los hilos merecen mil kilos de amonal

...

El capitalismo no existe son los padres
deseando un hijo con porche y partidos de padel
Me estremece ver tan poca diferencia entre Acebes
Y esos emeces rapeando siempre sobre memeces
Sin protesta estamos perdidos es algo que está claro
como que el estado nos quiere robots esclavos y callados
Mientras el imperio del capital jode a los 5 continentes
si yo atraco un banco me llamarán delincuente
Muy pocos escuchan, sus ideas salen de tele5
Cuesta hablar de lucha, cuando solo quieren circo
Explico historias macabras, la tierra me lo pidió
Empujan mis palabras, los oprimidos sin voz
Si parte de los más grandes andan en la cárcel
pienso en balas que nucas de jueces nazis alcancen
Diarios controlados por archimillonarios no los leeré
yo leo kaosenlared, la haine o rebelión.org
Soy el que quiere igualdad y no reinado
Que le den a pollatino perez y al tonto de ronaldo
te hablo de vivir en un mundo no muerto y desolado
de patas arriba donde el papa realmente es un diablo
Los niños aprenden que aquí mandan los malos
Y se vuelven cabrones en vez de querer cambiarlo
No me digas que hablando de cambios te asusto
Lo radical es acatar este drama tan injusto

baralles i altres bobades del pp

Les baralles del pp ningu sap com poden acabar.
Hi ha gent que diu que qui mana en aquest partit en el nostre poble es miquel peralta desde el seu trono a madrid.Hi ha tambe qui creu que aquesta relació de poder resta possibilitats al pp a alcoi a la hora de fer coses en benefici de la ciutat.
El poligon de la canal esta empantanat desde fa temps i no per la persistencia de la gent de la carrasca sino mes aviat per els nasos de la generalitat que esta posant tots els problemes del mon.Evidentment el tema del hotel es diferent.
La gran catastrofe de la legionella no han pogut contrarla i desde el ajuntament sospiten de les intencions de la conselleria en aquesta materia i els hi toca molt la moral tenir que parar les obres del barri de santa rosa.
No es que tinguen particular temor de pedre la poltrona a la ciutat del serpis pero saben molt be que aquestes baralles internes els hi costaran molt cares que la gent es tonta pero no tant.
I mentres la oposició viu als nuvols.Com sempre.
El psoe no te clar el lideratge.I esquerra unida i bloc ja els hi va be estant a la oposició.A mes de que no tenen capacitat de connectar amb gent jove i amb allo que es deia abans proletariat.
La societat civil calla esperant la subvenció.Los pijo-progres de toda la vida.

El dia que tot rebente

Llauradors de la desil·lusió

jubilats i sense fer soroll
becàries de l'angoixa
cambrers de la misèria
opositant a l'eternitat

Funcionaris de la depressió
immigrats de la desesperació
alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en l'adversitat

Oficials de mil euros al mes
aprenents sense papers
prostitutes sense vida
músics en silenci
esclaves del patriarcat

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Mariners sense mar ni port
autònoms i amb l'aigua al coll
proletaris que no esmorzen
llogats a subcontracta
acomiadats del benestar

Repartidors de decepcions
preses de la repressió
collidors de bastonades
artistes sense públic
secretàries sense fumar.

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Fes-ho bé
i premedita-ho amb antelació,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
La boca, la boca plena de dents.

Ell somriu
i balla tango amb la hipoteca avui,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
la boca, la boca plena de dents.

Vindran les séquies plenes,
plouran idees, farem saó
i plouran pedres,
moltes pedres

El partidor.Entre la especulació i la esperança

Fa temps vaig escriure que al centre d'alcoi aprofitant el moment de crisi hi havia gent que volia comprar terrenets per que veia que al futur podia haber negoci.Al partidor no existeix excepció.
Hi hague negociacions amb el veins per pactar un projecte de millora del barri amb la construcció de vivendes als carrers sant rafael i sant bonaventura.Tot aquest projecte avalat per la generalitat i amb el vist i plau del ajuntament.
Pero ningu va parlar del carrer font del vidre.
En aquest carrer estigue fins fa poc la seu del ateneu cultural el panical.Els dos edificis al costat del panical van caure en diferents epoques i mes avall la casa on residien els flares va ser abandonada i ocupada per gent amb bones intencions pero amb grans problemes.
Qualsevol pot deduir que sobre aquesta zona hi ha grans presions urbanistiques per fer un gran negoci inmobiliri.
Del edifici on estava el panical hi ha dos grans afectats:
Per una part els veins i veines i per un altra part els socis de lo que era el panical i que avui sera lo que siga.
Els veins i veines tenen la sensació de que estan posant diners en una casa que mai voran arreglada del tot i els antics socis del panical tenen la impressió de que estan gastant energies en sempre sera propietat privada de un honorable vei del barri.
Possibilitats de futur:
1.Que es construisca en aquella zona un gran edifici de renda lliure o vpo.
2.Que el numero 4 del carrer forn del vidre es rehabilite i que el panical passe a ser un centre social.
Hagan juego.Jo ja fa temps que ho tinc molt clar.

Verd cel

el presente el lo unico que hay

El entrenador del cd alcoyano va dir ahir que al mon del futbol no existeix el futur que tan sols existeix el present.Magnifica idea venint de un home de futbol.Gent que habitualment sol fer discursos farcits de frases fetes i bastant buides.
La existencia de un nou brot de legionela a alcoi fa pensar que el gobern local i autonomic tambe pensen exclusivament en el present i no pas en el futur.
Cal recordar que no fa ni mig any el ajuntament donava per acabat el tema de la legionela.No es donaven mes casos de la malaltia i el bon alcalde presumia que gracies a la seva divina intervenció traient la industria del centre de la ciutat habia acabat amb aquesta lacra.
La malaltia ha tornat i a la conselleria no saben com afrontar la situació.
Es filtren posibles focos de emisió de la malaltia com aquell que suggeria la maquina de asfaltat de una empresa de ontinyent que agafava el aigua de la ciutat de la vall d'albaida.Ara miren de buscar en aires acondicionats de la ciutat pero amb un exit bastant reduit.
Tant el gobern local com el autonomic viuen en el present.En les seves baralles.En els seus xanxullos i no pensen que mes de vint persones estan hospitalitzades a alcoi per una malaltia extranya que sembla afectar nomes a alcoians.
I tenen sort perque la oposició esta hibernant i espera que arribe la primavera del 2011 per tornar al carrer.En el psoe uns desconfien dels altres, en esquerra unida ningu dona un duro per paco agulló i al bloc ja preparen a carbonell com a futur lider mentre paco blay prefereix tornar al institut a una rutina mes segura.
Pero que passa a la societat alcoiana que no reacciona davant una crisi sanitaria tan clamorosa?
Es fascinant.